Una visita a Porto comporta fer un creuer pel riu, no hi ha excusa.
Porto m’agrada, Molt. En estos dies la ciutat és un caos per la quantitat de turisme i per les obres del metro de la nova línia rosa, que han posat tot potes amunt. Però així i tot, repeteisc que m’agrada. Haguera preferit veure la ciutat sense entropessar amb gent, no haver de canviar de vorera o de carrer per evitar tanques per obres tantes vegades…no escoltar tant de soroll mentre passejava… però…la ciutat m’ha atrapat, com ho va fer també Lisboa fa uns anys.
I si pregunteu si m’agrada més Porto que Lisboa, no sé què respondre. Porto té el mateix toc singular de Lisboa. Són ciutats rivals però jo no les compare. Les dos són boniques i especials, les dos tenen encant. I sé que no estic veient de Porto ni la meitat del que s’ha de veure. En este viatge no em preocupa el que deixe de visitar, sinò em limite a veure i viure cada moment. És curiós però el caos de la ciutat em provoca l’efecte contrari, res de nervis i desassossec per voler visitar tot de manera accelerada, el passeig l’estic fent de manera assosegada.
I el gran encant de Porto és la vora del riu Duero. Hi ha tanta, o més, gent que per dins la ciutat però sembla que està més dispersa i el soroll és menor. S’hi pot passejar i respirar aire fresc, i hi ha un agradable ambient d’artistes fent el que saben fer i les terrasses cara el sol estan plenes. Hi ha moltes companyies de vaixells que no paren d’omplir les seues barques de turistes per mostrar els sis ponts que creuen el riu. L’any passat vaig fer també un creuer pel Duero, des de Zamora, i no tenia res a veure amb este. Mentre que aquell és naturalesa en estat pur, este mostra els ponts que uneixen les riberes del riu de la part de Porto i la de Vila Nova de Gaia, just enfront, on estan la majoria de les bodegues de vi. Per això els ponts eren necessaris, per afavorir el comerç.
El pont Dom Luis I és el més famós. Fou projectat per un deixeble de Gustave Eiffel, Seyring, treballant per a la companyia belga Willebroeck. Seyring ja havia sigut l'autor i director de projecte d'altre pont anterior al mateix riu. Recorda la torre parisenca. Fou inaugurat en 1886 i té una longitud de 385 metros.
El segon pont que veiem és Ponte do Infante, construït l’any 2003, és l’últim construït per eliminar el transit rodat de la part superior de pont Luis I, que actualment s’usa només per al metro.
Ponte Maria Pia, pareix el de Dom Luis I però hi ha diferències. També recorda la famosa Torre de Paris. S'assemblen perquè el creador fou el mateix. L’arquitecte fou Théophile Seyring, soci de Gustave Eiffel amb qui va crear la companya constructora que portava el nom Eiffel. Es va construir entre 1876 i 1877 per portar el trànsit ferroviari d’una vora a altra del riu. Només es transita per la zona superior. Té una longitud de 563 metres. Es va utilitzar fins l’any 1991 quan fou substituït pel pont del costat, pont Joao que està molt a prop i hi ha moments que els dos es veuen junts.
Ponte Joao, va substituir al Ponte Maria Pia en els funcions ferroviàries. Fou inaugurat en 1991 i és un dels mes llargs. A diferència de la resta no és un arc sinó un pòrtic múltiple i continu amb pilars verticals. Té unes línies de disseny molt modernes, són senzilles però alhora aparenten solidesa.
Ponte do Freixo és el que està mes a l’est i en realitat no és un sinò dos separats per 10 centímetres. Inaugurat en 1995 per alliberar de trànsit a la resta dels ponts, té 8 carrils per a que circulen els vehicles, 4 en un sentit i quatre en altre.
Ponte da Arrabida és l’últim que creua el riu abans d’arribar al mar. Quan es va construir en 1963 era el pont amb arc de formigó armat mes gran del món. En la vora de Gaia veiem moltes bodegues, també els funiculars des d’on hi haurà boniques vistes del riu i les riberes.
Ha estat un bonic passeig, malgrat els caps de la gent dificultant la vista panoràmica... malgrat tindre la sensació d’actuar un poc coms “japonesos” i voler fer foto a tot.
Pensant-ho bé, no m’importa actuar com els japonesos. M'agrada la fotografia i gaudeisc buscant el millor enquadrament. Generalment quan viatge fotografie molt i després segons les fotos recorde el viatge i busque informació que se m’ha quedat a mitges. Totes són instantànies irrepetibles que evoquen emocions i m’agrada això de tornar a viatjar " mentalment" i " "literariarament" mentre escric sobre el lloc.
Així que no hi ha excusa per a no fer el creuer que tots els turistes fan amb el típic Barco Rabelo. No hi ha excusa encara que ja s’hagen vist els ponts des d’altra perspectiva diferent. Nosaltres n'hem vist alguns des de la carretera, abans d’agafar el creuer, vorejant el riu.
El Duero és un dels gran atractius de Porto i ara ja l’hem vist des de la carretera i des de l’aigua. Ja puc contar l’experiència. Aconselle que es vinga a Porto en temporada baixa, hi haurà turisme, sense dubte, però no tant i tal volta no ompliguen les barques amb tanta gent…tal volta…encara que el negoci és el negoci i sempre va per davant. Ja tinc excusa per tornar a Porto i comprovar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada