LA RETORNADA
“La retornada” és una novel·la tendra i delicada i alhora dura i trista, que aborda el tema de les adopcions irregulars, les que es feien de paraula fins fa relativament pocs anys. Està ambientada en Itàlia però jo recorde que en Espanya també s’hi donaven casos en la dècada de 1960. La història ens la conta la protagonista anys després dels fets però seguint els records i la mirada de la infantesa, així que, el que explica ho embolica d’un aura d’innocència i d'inexperiència. Aleshores tenia entre tretze i catorze anys i no sabia què passava mentre creixia i madurava a la força. Aquestos anys van ser transcendentals per a la seua vida.
Tot començà quan un dia, de la nit al matí, a la protagonista, que viu i s’ha criat en una ciutat amb totes les comoditats, on no li falta de res, ni material ni afectiu, l’envien a viure al poble amb uns desconeguts que resulten ser la seua família biològica. En la nova llar li falta de tot perquè en són molts i viuen immersos en la misèria i la fam. A partir d’eixe moment el nom amb el que tothom la coneix és la Retornada.
La protagonista no té nom, tampoc s’especifica l’escenari. Tanmateix capítol a capítol ho anem imaginat tot, el poble o la ciutat, tots dos en la zona italiana dels Abruzos, d’on és l’autora. Imaginem com és la xiqueta i la seua vida, la d’abans i la del moment. L’escriptora ha volgut generalitzar sobre el tema, perquè així la protagonista pot ser qualsevol i pot passar en qualsevol lloc.
I sobre la resta de personatges, solament uns pocs tenen nom perquè ressalten en la trama: la mare de la ciutat és Adalgisa, la germana Adriana o els germans són Vincenzo i Giussepe. Amb Giussepe, el germanet menut, manté un vincle especial de preocupació constant. Als altres que l’envolten els anomena poc o són impersonals com ”madre” i “padre”.
La xiqueta-jove sent desconcert i impotència perquè ha estat expulsada d’on creia era sa casa. A més a més la mantenen en la ignorància de les raons del trasllat i és un suplici. La xiqueta es mostra desolada, però no deprecia el que té, simplement accepta que és així perquè veu que no hi ha remei. A la nova casa no la miren molt bé per tots els privilegis que ha gaudit anteriorment, però a poc a poc va acostumant-se. Es resigna. Sortosament a la nova vida està la germana Adriana, uns anys menor, que és una criatura fabulosa que l’ensenya a viure en el nou entorn. Entre les dues es crea un fort lligam. Adriana és l’únic recolzament que té, la que l’ajuda constantment mentre aprèn a viure com els pobres.
La xiqueta no pot estimar a la mare biològica que l’acull de nou, que la tracta durament i només pensa en sobreviure. Tampoc pot estimar la mare que l’ha expulsada de la seua vida sense donar-li explicació. Pensava que estava amb els pares, pensava que la volien, li havien demostrat una estima incondicional, i ara no enten ni sap res. És una òrfena malgrat tenir dues mares vives perquè ninguna d'elles la volen.
La novel·la està ben escrita, té molts capítols i alguns són molt curts. Amb frases curtes, clares i concises descripcions, transmet els sentiments de la protagonista i la pobresa, la sentim i quasi la patim junt a la família del poble. Per moments em recordava a la Cenicienta” del famós conte infantil obligada a treballar sense estar acostumada. Am tot, està molt ben relatat i veiem clarament les vides escarriades conseqüència de la fam.
L'autora empra una prosa poètica que commou, sense sentimentalismes arriba al cor, només per com és la xiqueta i tot el que li passa. També expressa fidelment l’amor, l’odi, la ràbia i impotència. I em sorprèn un detall, que en un tema sobre adopció, les mares no demostren cap amor maternal cap a la protagonista que sembla ser com un objecte d’intercanvi.
És una història captivadora que convida a la reflexió. I transmet. Particularment, m’he posat en el lloc de la jove i sovint tenia el cor en un puny. La retornada ho perd tot, de la nit al matí, sortosament conserva la intel·ligència i el fet de ser molt bona estudiant és el que li obri un camí en la vida.
Al final la xiqueta entén que fou donada per la situació difícil en que viu la família i que ha de viure assaborint els xicotets moments de felicitat. Ho entén però no deixa d’estar confosa respecte a la identitat.
Com acaba o no la història és el que menys importa, el que enganxa és veure l’esperit de superació i anar descobrint què li passa a la xiqueta, pas a pas, alhora que ho descobreix ella. Aixi que "La retornada" és una novel·la totalment recomanable que arriba a tocar la fibra dels sentiments i ben allunyada dels llibres "best sellers" que semblen estar fets tots amb el mateix patró i acaben alineant la gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada