VITÒRIA: asfalt i natura

De la mà d’una persona local...la millor manera de conèixer els secrets que amaga un lloc.

Anem a Vitòria per tres raons: la primera per conèixer una ciutat que des de fa temps volíem visitar i que sempre quedava relegada a segon lloc per evitar la violència política que malauradament s'hi respirava en la ciutat fins fa poc; la segon perquè volíem visitar uns amics, Pedro i Isabel, als quals feia sis anys que no havíem vist i tercera, i més inusual, per visitar l’única catedral del món oberta per obres.

De la mà del nostre guia local particular, descobrim com és la ciutat i com és la gent que hi viu. El casc vell nascut a l’edat mitjana està concentrat en uns carrers envoltats d’esglésies, “las cuatro torres”, les anomenen. Hi s’accedeix des de la part més baixa de la ciutat per unes cintes automàtiques semblants a les que hi ha als aeroports per avançar sense caminar i poder descarregar per moments les maletes. Quin gran invent!. En este cas i en esta ciutat, és un ingredient modern enmig del casc vell, un punt de polèmica que a mi m’agrada perquè fa la seua funció. És una ciutat amb costeres i la pujada és suavitza amb la cinta mecànica.

Unes escales mecàniques per alleujar l’esforç de la pendent  són un gran invent incorporat al casc vell de Vitòria. Hi haurà opinions contraries però a mi m’agradà, no solament per la comoditat, també m’agrada el contrast de vell i modern.

També és una ciutat verda, molt verda, no només hi ha jardins en la ciutat també hi ha un cinturó verd que l’envolta.

El punt neuràlgic de Vitòria és la plaça de la Virgen Blanca que s’identifica per unes modernes fonts que eixen de terra. Des d’este punt s’accedeix a altra plaça més menuda, la plaça d’España, que està porticada i té seients en els quatre costats. M’agrada este detall que també està a Bilbao. És un bon lloc per seure, descansar i aprofitar els moments escassos de sol que esta ciutat són pocs perquè en Vitòria sovint fa fred.

La plaça d’Espanya, porticada i bonica és menuda i acollidora.

Descobrim una preciosa i acollidora ciutat. Hi ha racons bonics com la costera de sant Vicent, que fotografiem des de dalt i des baix.

Este és un preciós racó de Vitòria. Mires per on mires és bonic.

Visitem per dins el palau Escoraza Esquivel construït per un fill de la família en honor als pares per demostrar a tothom l’amor que estos es professaven. Així dins, hi ha escultures que mostren tan l’amor platònic com el carnal. Passegem per la muralla i després mengem bé i barat a una taberna típica del carrer Cuchillerias.

Des del palau Escoraza Esquivel es veu perfectament la muralla.

Hi ha molta harmonia en Vitòria, amb palaus i edificis importants així com a les cases dels carrers estrets que antigament acollien els diferents gremis.

L’harmonia de Vitòria es veu en parts antigues i modernes, en la zona urbana i en la verda.

Entrem per curiositat a l’antiga casa del Cordón que, ara rehabilitada, són oficines d’atenció social per a la tercera edat. També passem pel Portalón, al costat de la catedral, que és un restaurant que conserva l’arquitectura de l’edat mitjana,  tan la de l’interior com l’exterior. 

La Casa Cordón conserva l’arquitectura antiga. Està a prop de la catedral, que estava oberta per obres.

Hi ha harmonia però a primera vista el casc vell es veu deteriorat. Anys enrere este era un niu d’idees contraries al govern, centre de manifestacions i revoltes, actualment ha perdut molt en este aspecte. Últimament el govern i algunes entitats privades està fent l’esforç per adquirir moltes d’estes cases i rehabilitar-les i donar així al casc vell un aire diferent, es vol llevar l’aspecte de deterior implantant tendes elegants i restaurants bons.

És un privilegi tindre un guia local, així ens assabentem de coses que només pot contar qui les viu. I així sabem d’una curiositat sobre el sistema de recollida de fem: hi ha una espècie de tub que absorbeix la bossa de fem i la canalitza cap a l’abocador central. Tot un invent molt higiènic que deuria imposar-se més i col.locar-se en més llocs d’Espanya. Pedro ens parla al voltant de la situació política fa 40 anys quan ell va arribar a Vitòria procedent d’un poble de Salamanca. Pedro recorda de quan era més jove, l’ambient reivindicatiu als carrers de casc antic.

Els carrers del casc vell han sigut escenari, al llarg de la història,  de reivindicacions socials i politiques.

També ens conta sobre la quantitat de gent de fora del Pais Basc que viu a Vitòria perquè quan l’empresa Michelin, el seu lloc de treball, va arribar a la ciutat, temps enrere, va necessitar molta mà d’obra, que només Vitòria no podia subministrar. Es va crear un classe social nova, eren els emigrants anomenats, maquetos i vivien apartats en un barri més allunyat. Eren els simples operaris, els que feien treballs inferiors i es conformaven amb baixos salaris, els que eren considerats una mala influencia per al poble basc.

Hi ha places menudetes que conserven el sabor de l’antiguitat.

Mentre passegem i parlem de l’abans i de l’ara de al ciutat. Pedro ens fa notar quan veu guardaespatlles que alguna gent continua portant per precaució. La por arrossegada des de fa temps és difícil de llevar. Es veuen càmeres de seguretat exteriors en edificis oficials com correus. Encara que la situació va a millor tot procés necessita un període d’adaptació. Pedro conta com per la zona de Diputació quan arriba alguna personalitat, de vegades desactiven l’ús dels aparells electrònics. Es una mesura per evitar que salte un cotxe bomba per control remot. Ho sap de primera mà perquè Isabel, la dona, té una tenda a prop de Diputació i sovint no pot obrir o tancar la persiana perquè el comandament no li va. Es fa per precaució i així evitar l’explosió de bombes, que s’activen a distància.

I una cosa a destacar en tota la ciutat és la quantitat de murals de grandària descomunal que decoren façanes i que omplin de vida, color i cultura la ciutat. Perquè en alguns casos mostren elements de la història i de la tradició que així no s’oblidaran. M’agrada eixa explosió de color i d’enginy, eixe cúmul d’art al carrer que segur dóna llum en els nombrosos dies grisos de fred.

POWER

Los pintores de Vitoria (nx power lite)

L'amic de Vitòria em va enviar esta presentació de fotos que mostra l'obra de pintors de la ciutat. Esta presentació vol donar a conèixer els 9 murals existents al casc vell de la ciutat. 

Esta és altra idea més que la resta de pobles o ciutats podríem copiar de Vitòria. Esta iniciativa la sumem a la de les escales automàtiques en el cor de la ciutat per estalviar costeres i a valorar i potenciar els espais verds de dins i de fora de la ciutat que no són pocs.

Amb l’amic-guia improvisat descobrim també un poc sobre la Vitòria verda.

Primer en la mateixa ciutat caminem pel parc de la Florida que continua amb el passeig de la senda que després es transforma en el de Fray Francisco de Vitòria. Este és un passeig que constitueix un relaxant deambular mirant a un costat i a altre, els millors palaus i les vil•les més luxoses de la ciutat com Ajuria Enea, residència del lehendakari del govern basc. És una llarga avinguda, ampla, bonica i tranquil•la vorejada d’arbres, que acaba en l’ermita de sant Prudenci, patró molt venerat.

Residencia de lendekari, actualment Patxi López.

Després, eixint fora de la ciutat, a pocs kilòmetres, visitem un xicotet parc natural anomenat GARAIO, a 15 quilòmetres de Vitòria, lloc que s’usa com a platja. És una zona humida on fan niu moltes aus com cigonyes o pit-rojos, també al bosc munten casa teixons o eriçons.

Parc Natural GARAIO, molt a prop de Vitòria

S’hi poden vore uns curiosos ponts flotants per creuar el llac, molt ben posats perquè eviten haver de donar la volta sencera sobre tot als ciclistes, senderistes o corredors que van al parc per practicar l’esport. És curiós i no ho havia vist mai, com el pont s’adapta al nivell de l’aigua.

A Garaio hi ha un pont flotant, mai n’havia vist cap semblant. Resulta molt curiós el mecanisme de funcionament pujant o baixant segons el nivell de l'aigua.

Una vegada vist Garaio anem a altre paratge natural SALBURUA, dins del cinturó verd de Vitòria, on hi ha un edifici que és centre d’interpretació ambiental: ATARIA. Hi s’estudien les aus i hi ha una exposició didàctica de l’entorn natural.

Parc Natural Salburua, dins del cinturó verd de Vitòria. Hi està el centre de interpretació ambiental ATARIA.

Al costat hi ha un enorme edifici d’oficines fet per la caixa Vital, la més important entitat banquera del país Basc i que en Vitoria ha fet moltes inversions per rehabilitar palaus i monuments.

L'edifici preten simular les branques dels arbres i així confondre's amb el paisatge. En dies d'hivern amb boirina des de la llunyania s'aconsegueix l'efecte.

L’edifici és avantguardista, va guanyar un premi d’arquitectura moderna d’integració en l’entorn perquè la façana simula ser un conjunt de branques d’arbres sense fulles i cert que en la tardor i hivern, quan els arbres del fons estan sense fulla, es confonen amb l’estructura. La pena és que funcionalment no és tan eficaç i no s’ha tret tot el profit que deuria.

Entre arbres o per asfalt, val la pena visitar Vitòria.

És un edifici bonic, a mi m'agrada, però està desaprofitat. En un principi estava destinat a oficines que no resultaren funcionals.

QUADERN DE VIATGE : VITORIA 2011

Ha passat poc de temps des de la meua estada a Vitòria, però espere que haja canviat una cosa en Vitòria i en tot el País Basc en general, espere que haja desaparegut la por a ETA. La imatge dels guardaespatlles que en el seu dia vaig vore deuria formar part de la història i el bloqueig del comandament a distància per obrir la porta d’entrada a la tenda-negoci de l'amiga Isabel que està enfront de Diputació també; el comandament ja deuria de funcionar sempre, perquè “en teoria” les amenaces de bomba s‘han acabat.Segur que així serà. esta imatge gris donarà pas definitivament  a la verdor que predomina en tota la ciutat.

I és que Vitòria ha rebut una menció especial: capital verda d'Europa. S'ho mereix per ser la ciutat espanyola amb més quantitat de parcs i jardins, per plans de futur respecte a energia, aigua, canvi climàtic, tractament dels residus...Per celebrar l'esdeveniment al llarg de l'any s'estan programant moltes activitats. Tal volta és un bon moment per descobrir o redescobrir esta preciosa ciutat.

REFLEXIONS POSTERIORS sobre VITÒRIA 2011