Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 10 de març del 2012

Palaus i temples de BANGKOK en TAILÀNDIA

Quan es va a Bangkok la visita turística de la part històrica no pot faltar...palaus, monestirs...tot forma part del passat. Actualment conviuen harmoniosament amb el caos de la ciutat.

Després d’haver conegut el caòtic trànsit dels carrers de Bangkok i haver patit el bullici constant de transeünts que quasi no ens deixaven caminar per les voreres, tocava conèixer els monuments.

Començàrem la ruta de palaus i temples per Wat Traimit, que és on s’hi trobava el Buda d’or, l’or sòlid més gran del món, diuen. Un Wat és un conjunt de temples que serveixen com a monestir. Per ser un wat ha d’haver al menys 5 monjos hi vivint. 

Wat Traimit es va construir aparentment al segle XIII. El Buda té tres metres d’alt i pesa cinc tones i mitja. Segons especulacions que no s’han pogut verificar, durant la invasió birmana el Buda es va cobrir d’estuc i va ser pintat de color or, per evitar el saqueig. El rei Rama III va portar l’estàtua a Bangkok i la va instal•lar en un temple que es deixà d’utilitzar  en 1931. L’estàtua va quedar a la intempèrie durant més de 20 anys. En 1955, ignorants del passat del Buda, es va decidir el seu trasllat a Wat Traimit i durant el trasllat començà a desprendre’s l’estuc que el recobria, descobrint a tothom el que hi havia davall. Va ser una gran sorpresa trobar-se un enorme Buda que no era daurat, sinó totalment d’or.

Wat Traimit amb el Buda d'or

Després anàrem al Wat Pho on estava el Buda reposant que mesura 46 metres de llargària i 15 d’altura. Este temple és el més gran i antic de Bangkok. Va ser construït al segle XVI com centre d’estudis budistes i de medicina natural. A poc a poc ens estàvem adonant de la importància de mostrar els Budes immensos, valuosos, en cada temple d’una manera i sempre espectacular. 


Wat Pho amb el Buda reposant


Recorde que en este lloc paràrem per fixar-nos en un chedi que és l’edifici que guarda les relíquies de Buda. També ens adonàrem d’un conjunt arquitectònic que mostrava les diferents postures per a fer massatges. Els massatges tailandesos actuals estan basats en les fonts tradicionals. Este conjunt era com un llibre obert on dependre les distintes maneres de fer-ne.

El Chedi


Escultures que representen el massatge tailandés.

Tot el que ens venia al pas era espectacular però malauradament en part m’ho estava perdent perquè no em trobava gens bé. Ditxosa tensió arterial! De vegades als llocs més  inoportuns em fa alguna mala passada. Feia un calor tan humit i sufocant que per moments m’estava marejant, a punt del desmai. Era un colp de calor i una baixada de tensió. No podia seguir el ritme del grup i parava, però només un moment, perquè la visita guiada havia de continuar, malgrat estar sense forces. I és que el grup marcava un ritme al meu gust massa precipitat. I havíem de seguir-lo perquè el recinte era molt gran. I tanta gent, m’atabalava...si parava, podria perdre els companys....

Tots junts i jo més mal que bé, sempre vigilada pel meu fidel grup que no em perdia de vista observant-me de prop per observar si la cara tornava a tindre el color natural, arribàrem al Palau Reial. 

El palau reial és un gran conjunt arquitectònic format per un grup d’edificis que serviren com seu reial des del segle XVIII fins a meitat del segle XX. La seua construcció s’inicià l’any 1792 durant el regnat de Rama I.

Palau Reial.


És un museu a l’aire lliure. S’hi barreja entre arquitectura i jardins, enormes gegants vigilant portes amb flors delicades, hi ha també per tot arreu pintures i espills que canvien segons la llum. Un conjunt divers de formes i colors que despertava els sentits. Al recinte s’hi veien diferents temples que estaven construïts sota influencies diferents: Sry Lanka, Ayuttaya o Birmània.

Hi ha edificis  amb un estil arquitectònic influenciat per països del voltant.

Però l’edifici més important de tots era el wat Phra Keo o capella reial que guarda el Buda Esmeralda, i que està ben resguardat per 5 gegants o yak de 5 metres d’alçària. El Buda és menudet i està representat en posició asseguda. Però no per ser de menudes proporcions deixa de tenir valor, tot Buda en Bangkok té la seua importància i gran valor, este està fet en jade verd i alhora esta cobert amb vestimentes d’or. Té tres vestimentes segons l’estació estiu o hivern i altra per als dies de pluja. I és el rei l’encarregat de canviar-la fent una cerimònia especial als canvis d’estació. 

Capella Reial on es guarda, ben custodiat per uns gegants el Buda Esmeralda.

Jo seguia amb el meu mareig. Quan trobava un seient l’aprofitava. Sobre tot als recintes tancats, ho necessitava per prendre forces i descansar. Observar atentament les estàtues de Buda em reconfortava. Estaven en llocs tancats i a mi m’alliberava del sol i l`ambient xafogós de l’exterior que m’estava debilitant tant. Puc dir sincerament que eren moments que Buda m’estava ajudant a que la tensió arterial em pujara.

No solament cal mirar els edificis en tota la seua magnitit, també cal mirar detalls.


El palau Reial, casa dels reis de la dinastia chakri, hui en dia és utilitzat en certes ocasions per a invitats especials de la família reial. Que bonic era!
Ja al final del trajecte guiat i mirant este palau que m’evocava escenaris de pel•lícules vistes sobre Tailandia, sortosament m’hi vaig trobar millor.  

Edifici del palau reial que s'utilitza per a ocasions especials


REFLEXIONS POSTERIORS sobre TAILANDIA 2001






2 comentaris:

  1. Primer que res et done l’enhorabona pel bloc que m’agrada molt i segueisc cada setmana. Este viatge a Tailàndia com tots els altres són interessants.
    I segon una curiositat, i és que he vist que has posat una llicència i no sé exactament per a que serveix.

    ResponElimina
  2. M’alegra saber que t’agrada el que escric. Et conteste el dubte i aprofite per comentar un perill d’internet i el meu rebuig a situacions semblants. La llicència és una protecció del bloc. Malauradament he patit fa poc un plagi i no vull que torne a passar. Qui porta mala idea ho farà de la mateixa manera, però amb la llicència hi ha unes premisses a complir. El plagi ens l’han fet a un bloc d’història que comparteisc amb uns amics. http://historiadeaielo.blogspot.com/

    De casualitat varem vore que en el bloc “Memories de poblet” havien copiat una foto i el text integrament d’una recepta del nostre bloc d’història. Férem arribar a la persona responsable el nostre enuig per la situació i ens contestà molt educadament i aparentment penedit que no s’havia adonat del fet perquè s’havia fiat d’un col•laborador que li havia passat el text. Ha posat l’enllaç al nostre bloc com a punt de referència i així l’assumpte s’ha acabat encara que jo tinc els meus dubtes.

    El que li lleva fiabilitat a este bloc, al meu parer, és que no firma cap entrada i se suposa que tot està escrit per l’administrador del bloc, com passa en este bloc viatger. Tampoc posa noms ni cognoms, (o inicials si es vol mantenir l’anonimat) quan relata vides de persones del passat, llevant-li així protagonisme a qui mereix tots els honors. Són històries interessants però no se sap si el que estem llegint és realitat o inventat.

    ResponElimina