En Irlanda sempre està plovent. Per això en aquella ocasió, una vegada arribats a la Calzada de los Gigantes no parava de mirar el cel i donar les gràcies per un dia tan solejat. En el primer viatge a Irlanda, en una ruta que venia del Regne Unit, també arribàrem fins este paratge però no el vam poder veure, plovia a cànters!
 |
| En una primera ullada el paratge suscita estranyesa. Què és açò? Com s'ha fett? |
Després de fer tants kilòmetres i creuar la frontera d’Irlanda del Nord, una pluja torrencial que no parava, ens va impedir baixar del bus i passejar per aquell estrany lloc. Aleshores se me va quedar l’espineta de tornar per poder veure millor este indret que a traves de la cortina d’aigua, que era la pluja, i des del seient del bus, semblava únic. Allò era tan diferent!
 |
| De lluny mentre anem-hi imaginem què és allò, recordant la llegenda del gegant. |
I així va ser. Al cap dels anys vaig voler tornar a Irlanda fonamentalment per caminar per paratges naturals i la Calzada de los Gigantes era dels llocs més esperats. No em va defraudar, ho vam poder veure amb un sol radiant.
 |
| La imatge que s'hi trobem vora el mar és impressionant. |
La Calzada de los Gigantes “Giant’s Causeway” és un singular paisatge de formacions geològiques que es va formar fa 50 o 60 milions d’anys com a conseqüència del ràpid refredament de lava basàltica. És un penya-segat amb 40.000 pedres de basalt en forma de columnes hexagonals quasi regulars que ocupa uns 6 km de costa. L’espesor de la lava, convertida en blocs, curiosament la majoria de 45 cm de diàmetre, arriba en alguns llocs els trenta metres.
 |
| Hi ha enormes blocs hexagonals. Està sempre ple de turistes però nosaltres trobem llocs més apartats on l'allau de gent no arriba...així i tot...Què fa el vellet? l'objectiu de la càmera de vegades capta inesperades imatges. |
El turisme està controlat, l’allau de curiosos que visitem este lloc és tan gran que es necessari moderar les visites per mantenir l’entorn. I és que les imprudències de vegades no tenen límit i la rapinya de les persones tampoc. En 1961 es va prohibir que la gent recollira basalt. Esta pedra l’agafe per a record, està per a regalar...I és que una a una i persona a persona, s’hi feia de notar.
 |
| Es mire per on es mire el paisatge impressiona. Hi ha temps per a fer de tot, caminem, "escalem" buscant les millors vistes, descansem asseguts a les pedres contemplant el mar, ens perdem per llocs menys transitats... |
El paratge, realment espectacular té un origen màgic, segons la tradició irlandesa, un gegant Finn McCool, va construir un camí per poder veure’s amb la seua enamorada, altra geganta que vivia a una illa propera. Serà veritat? No sé, tan se val, diuen que el que importa d’una llegenda, és que siga bonica per poder-la escoltar.
En este lloc trobaren restes de la fragata Girona de l’Armada Invencible espanyola naufragada en estes aigües el 26 d’octubre de 1588. No és un fet inusual, la costa irlandesa està salpicada de restes d’aquella aventura bèl•lica. El Girona transportava una càrrega procedent de nobles i rics. Així que amb el vaixell es va enfonsar un tresor. I açó no és cap llegenda, part es va recuperar al 1968 i està exposat al museu de Belfast, la resta s’hi va quedar al fons d’estes aigües.
 |
| És una meravella que no ens cansem de mirar ni de fotografiar. I ho fem amb avidesa, intentant captar-ho tot en la retina perquè sabem que com açó, no hi res igual. |
Esta meravella de la naturalesa és espectacular...senzillament magnètica i enigmàtica.. si s’ho haguera proposat algú, no haguera eixit tanta harmonia i bellesa, tanta perfecció de formes...com un trencaclosques on s’encaixen hexàgons quasi exactes.
 |
| Les pedres encaixen com si fpren un trencaclosques premeditadament confeccionat. La mare Naturalesa és molt sàbia! |
REFLEXIONS POSTERIORS sobre IRLANDA NORD 2008-IRLANDA NORD 1992
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada