Nº 13- RESSENYA LITERÀRIA: El conte de la Balladoreta i altres (LLEGIR TRADICIÓ)

*Post actualitzat en novembre de 2014 amb el vídeo de la Balladoreta inclou video i activitats derivades del conte, per treballar amb xiquets i xiquetes.

nº13-El conte de LA BALLADORETA i altres 

(LLEGIR TRADICIÓ)

de Mariló Sanz

Hui dedique el temps als més menuts. Són els més agraïts llegint i escoltant històries, es mereixen tota l’atenció, tan per part meua com de tots. Hui pare l’atenció en això tan bonic que és llegir en valencià i alhora llegir tradició.

Conèixer la tradició i els costums dels llocs on estem o visitem ajuda a entendre el que estem veient. Allà on vaig busque les llegendes del passat, per això li he dedicat temps a les “meues”, les més properes perquè vull donar-les a conèixer.

“La cadireta de boga” és una col•lecció de contes infantils encetada fa anys per l'entitat Caixaontinyent. Va ser una iniciativa lloable, com totes aquelles que proposen editar llibres, una iniciativa parada actualment, però qui sap? , tal volta podria continuar. Tan de bo que així fóra. Tan de bo la resta d’editorials que es preocupen per mantenir l’esperit del paper front al llibre digital no pararen mai.

Este esperit de publicar venia recolzat per la demanda constant del públic infantil perquè és un fet innegable que la col•lecció agrada molt als xiquets. Parle amb informació de primera mà perquè xiquets, pares i mestres m’ho han fet saber. M’ho diuen directament perquè del total de la col•lecció, he de dir modestament, he contribuït escrivint-ne cinc. I ho dic amb modèstia perquè considere una gran sort que em contaren unes històries tan boniques.

La tradició oral és important però cal escriure-ho per a que no es perda, ja que el fil de la continuïtat es pot tallar i si passa, s’obliden estes històries.

M’agrada escriure i m’agrada la història i la tradició. M’agrada escoltar gent gran i m’agrada plasmar les seues històries en la llengua com ho conten, el nostre valencià.  Escriure-les en castellà no seria igual, ni per al altres llegir-ho tampoc. La nostra llengua és rica en expressions i en vocabulari que en alguns casos tenen difícil traducció. Per això m’agrada escriure sempre en valencià , per no perdre l’essència del relat siga allò que m’han contat o allò propi que escric, inventat o no inventat.

“Robert i Cecilia”, el primer conte que vaig escriure per a la col•lecció, tenia de protagonistes dos xiquets “viatgers per obligació”. En “Les perdiuetes”, un dels protagonistes acaba fugint per culpa d’un malentès. En “La valenta raboseta” els dos personatges no paren mai de córrer. En “La Balladoreta”, la protagonista no és viatgera, és una tossuda xiqueta que només vol ballar. I per últim, "El pollaste de Nadal", també se'n va fugint d'un tràgic final. Com veieu...la majoria dels meus ficticis protagonistes i jo compartim esperit viatger.

M’enorgulleix d’esta tasca que tantes satisfaccions m’ha donat, primer xerrant amb les dones grans que tanta saviesa tenen, després jugant amb el llenguatge fent versió dels contes, donant-los forma i musicalitat. També ho passe bé contant-los i al final rebent el somriure d’agraïment dels més menuts. Molts mestres m’han recolzat introduint en el treball escolar el tema de la tradició oral i han tirat mà dels meus contes, he conegut molts xiquets de moltes escoles variades que bocabadats els han escoltat i han gaudit de debò amb el relat.

Seguiu animant a la lectura, continueu inculcant el seu valor als futurs adults. Ells ho agrairan al moment i també en passar els anys. Perquè cada llibre és un joc: el joc d’aprendre noves coses, de visitar altres llocs,  de poder convertir-nos en altre personatge...i per damunt de tot, el joc de somniar i d’imaginar.

Muntage audiovisual: 

Silvia del Carmen Belda

Música: 

Pep Soler

Veu narradora i autora del conte: 

Mariló Sanz

Edició en paper: 

Caixaontinyent

I ARA POTS JUGAR AMB LA BALLADORETA SEGUINT  L'ENLLAÇ al bloc
LA CASETA UN LLOC ESPECIAL.