PARATGES NATURALS D’AIELO DE MALFERIT, RUTA: CREU DE LA SERRATELLA I COVES

De vegades no cal anar molt lluny per trobar un paratge natural de gran bellesa...el tenim a un pas de casa.

Diumenge 14 d’abril, matinet, estem  al Mirador del Clariano d'Aielo. Són les 8’30 i encara no calfa el sol, conforme passen les hores, fins i tot ens molestarà. El Mirador d’Aielo és el punt de trobada que l’organitzador d’esta ruta, Rafael Egea, conegut com Pigat, ha escollit com punt inicial de la caminada. Cal dir el nom del "culpable" d'esta  iniciativa perquè sense el seu entusiasme, treball  i empeny, no tindriem ben delimitada, la ruta que hui anem a fer, ni tindriem nova creu a la Serratella.

El Mirador del Clariano

En som molts, al voltant de 150, entre forasters i gent d’Aielo, entre adults i xiquets. La majoria van ben equipats, com correspon a una ruta per muntanya, porten bones sabates i bones motxilles carregades d’avituallament per al camí, sobre tot aigua, que és que més ens farà falta. Especifique, no tots anem ben equipats, alguns no tant. A alguns se’ns nota que no estem posats a estes caminades per muntanya. Més endavant se’ns notarà per les cares d’esforç, per l’alè fatigat o per les cames adolorides que al dia següent es ressentiran. 

Hui s’inaugura una senda que un grup d’amics ha tingut la iniciativa de recuperar. La senda estava traçada però poc transitable, així que, quasi en solitari, el promotor de la idea porta mesos netejant el camí de vegetació i de pedres, ha marcatel camí, segons normativa, escollint la millor ruta  i ha col•locat accessoris d’ajuda per a poder pujar alguns trams que tenen molta pendent. Així, ens hem trobat cordes i escales de ferro sense les quals haguera sigut molt difícil salvar trams, especialment la gent poc muntanyenca com és el meu cas. 

Passamà per afavorir la pujada i la baixada. Foto procedent de l'arxiu de Vicent Gandia

Però no em vull avançar escrivint, com en la caminada, cal seguir l’itinerari establert i no eixir-se'n de la ruta. S’ha d’anar pas a pas. 

Del Mirador de Clariano passant pel safareig i el portal del Carme hem baixat la costera i deixant a un costat la fabrica de llum hem creuat el pont vell. Esta ha sigut la primera de les fotos poc usuals que hem fet perquè poques vegades s’ha vist tanta gent concentrada al pont. Em ve a la ment una foto antiga que s’hi conserva del dia de la inauguració de la central Hidroelèctrica l’any 1898, moment que reuniria moltes persones, però aleshores per creuar el riu hi havia unes passarel•les, no hi havia pont encara.

Pont d'Allà Baix. Foto procedent de l'arxiu de Vicent Gandia

Passem el pont d’Allà baix i ens enfilem per la senda de la Sènia. I no hi ha pèrdua. La creu, com un far al mar,  indica el camí en esta muntanya fins arribar a la carena. La nova creu construïda és substituta d’una que hi havia fa 50 anys i que fa anys va dessapareixer. L’antiga Creu, de fusta, es va corcar i cremar però la gent gran del poble sempre l’ha tinguda de referència. A partir d’ara la nova creu serà referència per a gent jove. 

Pujant a la Serratella. Foto procedent de l'arxiu de Rafa Morant

La creu va ser col•locada el 16 d’abril a la Serratella amb l’ajuda de maquinària moderna i adequada que va pujar per la part darrera de la serra. Fa 50 anys la creu va ser transportada en camions i  alguns trams a muscles per homes del poble.

Primera parada...I les araules d'anim a  seguir la ruta fins el final per part de l'organitzador, deixant alhora ben clar, que el que ve a continuació és "un poc més complicat"

A la creu actual hi ha una bústia i dins un bloc de notes guardat per poder escriure el que el paratge suggereix, hi també consta la història de l’antiga Creu. Ara li toca iniciar o continuar la història a la nova creu creada. 

Llibreta per escriure on es pot llegir la història de l'antiga Creu.

Una vegada feta esta primera parada seguim cap a les coves...

Seguim ruta, per a mi nova i desoneguda.

 ...però abans parem a una pinadeta per reposar forces. 

Un descans per a esmorzar...

I jo em preguntava...què portarà tota esta gent a les motxilles que estan tan carregades?
Ja sé la resposta: un bon esmorzar i fins i tot, hi ha qui du un seient plegable...
Patir? No! A la serra s'hi va a gaudir! Que no falte la comoditat!

Continuem i passem el Pont de l’Arcà i hi ens fem una foto singular. La del pont d’all`a Baix era inusual per la quantitat de gent creuant però es pot fer amb més facilitat perquè és un lloc del poble i accessible. Tanmateix estes fotos passant el pont de l’Arcà són úniques, tanta gent creuant, no cabem tots! Les vistes del riu són espectaculars, tenen una perspectiva diferent.  

El Pont de l'Arcà. Foto procedent de l'arxiu de Vicent Gandia

Mentre uns passem i posem la millor cara per a la foto, altres ja s’han enfilat pel camí i se’ls veu a la muntanya, saltant com les cabres.

Mentre uns passen altres ja estan al cim . Foto procedent de l'arxiu de Vicent Gandia

Una vegada creuat el pont ens trobem els primers entrebancs, altes roques en pendent, cordes per ajudar, escales de ferro per afavorir l’ascens...A poc a poc anem salvant totes les xicotetes dificultats. No és un camí fàcil, tampoc és pot catalogar de difícil ni perillós, però s’ha de tenir aguant físic per fer-lo sense cansar-se.

Pujades i baixades...les cordes ajuden. Foto procedent de l'arxiu de Vicent Gandia

Arribem a la Cova Banca, una guarida perfecta. De lluny l’havia vista enclava en la muntanya. Hem d’entrar per torns, en som massa i la cova és xicoteta. Aprofitem per descansar i refrescar-nos a l’ombra que proporciona.

La Cova Blanca de lluny, abans de creuar el riu.

La Cova blanca. Foto procedent de l'arxiu de Vicent Gandia

Parem poc, hem de seguir cap a la cova la Fos que és més gran. Per accedir-hi hem de salvar trams com els d’abans, muntanya "pura" i de tant en tant alguna senda. Val la pena l’esforç, val la pena la suor i les agulletes que segur tindré demà.

La Cova la Fos

Abans hem passat pel tambulló de les mentires...segons conta la història un antic poblat ibèric.

Pujant al Tambulló de les mentires. Foto procedent de l'arxiu de Vicent Gandia

I ja de tornada passem pel barranc del Joncar i anem a parar a la Hidroelèctrica on hem passat quan començàrem la caminada. Hi ens fem l’ultima foto junts, però ja no estem tots els del principi, alguns han decidit acabar abans la ruta i anar-se’n directament a casa. Nosaltres, complidors, hem arribat fins el final, el Mirador del Clariano el lloc inicial de trobada.

Ha estat una agradable jornada passejant i respirant aira pur de muntaya.

Antiga fabrica de llum. Al final del trajecte ja no en som tants. Alguns no han passat el riu, altres s'han desviat en un camí  d'abans i no estan en la foto final. Foto procedent de l'arxiu de Rafa Morant.

QUADERN DE VIATGE, AIELO (València) primavera 2013