I durant les festes de Canals sovint s’escolta allò de : Vitol i vitol al nostre patró del poble!!" i la gent contesta de manera fervorosa, "¡¡Vitol!!".
 |
| Foto comparant la foguera al llarg de diversos anys. Este any és més alta, mesura 21 metres, en la foto encara no està acabada. Foto procedent de l'arxiu personal de Vicent Jordá. |
Hui no vaig a parar-me en mostrar un lloc convidant-vos a passejar per racons i gaudir de monuments, hui us mostre una festa, una tradició que fa que el nom del poble on es fa es conega, parle del poble de Canals i de la seua foguera, des del l’any 2009 declarada d’interès turístic. I és que, com només contar sobre la festa ja és prou extens, deixe per a altre moment el passeig que ens portaria a admirar La lloca o l’arbre monumental plantat fa cent anys, o l’església de Sant Antoni del segle XVIII amb decoració xorigueresca o el Casino. Tampoc anem a fer la ruta dels Borgia.
 |
| El dia 16 en la visita a Canals, la finalitat és veure la foguera, tanmateix no podem deixar de parar l'atenció en l'esglèsia. |
 |
| I també parem l'atenció en els retaules del sant que hi ha pel poble o en La Lloca, arbre monumental centenari. |
I és, aprofitant l’avinentesa i el màxim representant de la festa de Canals d’este any Vicent Jordá és un company de treball, que li he preguntat sobre eixa foguera que tant de renom té. Millor que ell pocs podran explicar com és esta festa i com es viu. Vicent ocupa este any el càrrec de Bandera, i des de fa un any, i fins i tot més, porta molt de tràfec. En els últims mesos i setmanes el tràfec ha augmentat i se li nota en la cara de cansat que porta cada mati quan ve a treballar. Quan li preguntem el per què de la mala cara, ens conta tot l’embolic fester en el que està capficat, així que, dia a dia, ens ha anat fent la crònica dels nombrosos preparatius que es necessiten per a que tot quede perfecte els dies principals.
I amb tant de contar i contar fa ganes de conèixer de primera mà allò que conta. Vicent viu intensament la festa i el càrrec que ostenta. Fa 27 anys que es va apuntar junt a la colla d'amics en l’ajuntament per a ser fester. N'eren onze, i és en este any 2014 quan els ha tocat ser. En les festes de l’any anterior van ser presentats al poble. Després, en octubre, es va fer el sorteig que dictaminà quins dels onze festers anaven a ostentar els càrrecs de Bandera i de l’acompanyant Cuiro. I el càrrec de Bandera, li va tocar a ell.
 |
| Des de fa setmanes la premsa, radio i televisió aborda els màxims representants per a que expliquen sobre la festa, en la foto entrevisten al fester Bandera i el fester Cuiro. Jo aprofitant que al fester Bandera el veig cada dia, li pregunte també. Foto procedent de la web: Cóneixer Canals. |
Les festes de sant Antoni són en gener, però per als festers comencen molt abans buscant maneres de finançar i organitzant, també acudint a actes i complint protocols. No vaig a parar-me en este apartat que es centra en la figura dels festers perquè es faria massa llarg.
Les festes de Canals, que venen fent-se des dels segle XVII en honor al patró sant Antoni que va protegir a canalins i canalines dels estralls d’un terratrèmol que va assolar la comarca, comencen ja la nit del 7 al 8 de desembre, quan després de les campanades rituals, entra la primera soca, el primer pi. En realitat en són tres i entren arrossegats per cavalls, seguint la tradició com s’ha fet des de sempre. Un pi és el dels festers, que este any era arrastrat per onze cavalls, un per cada fester, altre és el de les festeres i el tercer és el dels festers de l’any següent. És com un ritual, i puntual es fa cada any com inici de la festa. Els pins es deixen en meitat plaça i a partir d’eixe moment la gent pot anar deixant troncs.
El dia 1 de gener a les 4 de la vesprada es planta el pi central. Es tria un pi recte de 17 o 18 metres que serà l’eix principal.
Els encarregats d’anar donant forma a la foguera són els muntadors, i no tothom seria capaç de fer esta tasca. Enguany en són dotze. Ells són qui van cobrint els troncs amb la ramulla que són les branques amb pinotxa verda i damunt com a capa final posen la pinotxa de “rodeno”, pinastre o pi rodó, que amb el verd tan intens característic li dóna el color especial a la foguera.
 |
| Sant Antoni 2014. foto procedent de l'arxiu personal de Vicent Jordá. |
El dia 15, dia d’abans del començament oficial de la festa, els muntadors entreguen la foguera als festers en un acte oficial i és a partir d’eixe moment quan la foguera és propietat dels festers perquè fins el moment encara no ho era. I és també quan a la foguera se li posa un nom.
Hi ha molts actes previs als dies principals, és una gran festa, i els de Canals presumeixen que fan una de les fogueres més grans del món, fins i tot està inclosa en el llibre Guinness dels rècords. La altura de la d’este any és de 21 metres, des de la base fins el taronger que la corona.
 |
| Els festers 2014 pugen a la foguera. Foto procedent de l'arxiu personal de Vicent Jordá. |
El dia 16, vespra de sant Antoni, la festa cobra força i per la nit el foc protagonisme. Comença el primer dels tres dies on estar de festa en Canals és no parar. Pel mati, a les 9, comencen els actes amb el primer vitol a la plaça de l’ajuntament, l’alcalde entrega la bandera al fester Bandera anunciant oficialment qui és qui ocupa el càrrec. I bandera amb mà es va al convent de les clarisses a fer una ofrena per demanar que no ploga durant eixos dies. L'ofrena són tretze tretzenes d'ous, no us sembla curiós?
 |
| En este dia 16 de gener, el fester Bandera és el nostre amfitrió , després de dinar és un dels pocs ratets que té per descansar i l'ocupa mostrant-nos la foguera i els actes del moment. |
És el dia en que els parellets infantils, dos xiquets, el Bandera i el Cuiro damunt de cavalleria, cobren protaginsme. Després de dinar es va al Casino a tirar el vitol i proclamar els festers de l’any següent. Per la vesprada junt a les carrosses, els parellets van repartint joguets i caramels pels carrers del centre. Fan el mateix, però menys trajecte, que el que faran el dia 18 els parells adults.
 |
| Les carrosses de xiquets i els parells infantils passen per l'avinguda , uns miren la desfilada des dels balcons, nosaltres ho fem des d'una cafeteria a traves de la finestra, el fester necessita descansar, encara li queden hores de no parar per davant. |
I és a les 7’30 quan es fa el cant dels maitins en l’església i dura fins les 9, que és el moment d’encendre la foguera, el moment que tothom espera i que concentrar milers i milers de persones. Hi ha qui diu que donant tres voltes a la foguera es compleixen desitjos...qui sap? És la nit del 16 al 17, és la nit màgica del foc, perquè el foc sempre és misteri i màgia, el foc sempre inspira esperances. Després hi ha un sopar d’etiqueta amb menú especial i bona orquestra.
El dia 17, dia de sant Antoni, és el dia religiós per excel•lència, comença amb missa al patró i la posterior repartició de pans beneits, primer dins l’església i després als que estan fora, enguany 125 quilos. I en comitiva es va a la mascletà, una de les tres o quatre millors d’Espanya, segons conta Vicent Jordà, és de Cavaller i ja podem imaginar que no deu ser res barata. A la mascletà segueix altre dinar. Tots els dinars són públics prèvia compra de tiquet, amb preus populars excepte el dia de gala que és un preu més car. I al dinar continua la processó, que en Canals continua sent una tradició arrelada que es compleix amb fermesa, és una processó molt llarga. Antigament era només d’homes però les dones s’han anat incorporant i sobre tot se’n veuen enmig de la processó, moltes van descalces fent promesa.
I si este dia és important no ho és menys el dia següent, el dia quan tothom s’ho passa bé, quan la gent de Canals passa el temps al carrer. És el dia dels parells, quan els festers Bandera i Cuiro, a lloms de cavalls carregats de sàrries plenes van repartint per tot poble joguets i caramels. I això de tot el poble és literal perquè comencen de mati i fins la vesprada no paren, només descansen una hora per a dinar la sopa de putxero amb pilotes, que com una ritual més en estes festes santonianes es fa tots els anys.
Els festers comencen la festa esmorzant coca en llonganissa però ho han de fer ràpidament, sobre tot el fester Bandera i el Cuiro que han d’anar a casa perquè les cavalleries han d’arreplegar-los i portar-los a la plaça l’església a rebre la benedicció religiosa. A partir d’eixe moment els parells ja comencen la ruta pels carrers del poble que durarà tot el dia buidant les sàrries per tot arreu. Els parells congreguen al seu voltant gent que els segueix en comitiva, el seu pas és una festa acompanyada de la xaranga “Los Rosales”. Altra gent en lloc de seguir els parells continuarà en la plaça l’església perquè el rector fa la benedicció dels animals mascotes com gossos, gats, pardalets, tortugues...donant alhora un panet beneit a l’amo.
 |
Dia 18, dia dels parells. Despres de llençar el vitol el fester Bandera i l'acompanyant el fester Cuiro a lloms de cavalls, van pel poble repartint joguets i caramels. Els camions darrere van omplint les sàries segons van buidant-se.Fotos procedents de la web Coneixer Canals
|
I altres quadrilles d’amics segueixen el costum d’anar de casa en casa a fer-se una copeta o un aperitiu, i és per això que la majoria de les cases tenen la taula parada i les portes obertes disposades a rebre familiars, amics, o desconeguts que són amics dels amics, tan se val, és dia de relacions socials.
 |
| Els parells reparteixen durant tot el dia milers de joguets. Fotos procedents de la web Coneixer Canals. |
Mentre les colles van de casa a casa tal volta troben els parells i els segueixen un tram en el trajecte, per després seguir amb el ritual de menjar i beure en la casa d’uns i altres. Eixe dia no es dina a l’hora normal, es va picant i bevent de casa en casa i a les 9 de la nit es fa el dinar de les cassoles.
Però abans, a les 7, s’ha de complir amb altre ritual: les voltes. El Bandera entra a la plaça l’església tirant joguets i ha de donar tres voltes a l’edifici religiós, mentre el Bandera està per la part de darrere l’església els camions continuen tirant joguets, quan reapareix el Bandera, els festers dels camions paren, és ell qui tira els joguets, i així fins donar les tres voltes reglamentàries. Quan acaba de donar-les es posa davant l’església i acaba de tirar totes les existències dels sacs i quan ja no queda res li dóna la volta als cabassos per demostrar que l’acte ha finalitzat. És quan els dos càrrecs principals tiren el barret a l’aire i l’afortunat o afortunada que l’agafa queda convidat amb la seua colla, màxim quinze amics, al dinar de les cassoles d’eixa mateixa nit. El Cuiro i el Bandera se’n van a casa i encara tornen a tirar més joguets fins l’hora del dinar-sopar.
Abans d’entrar a menjar-se les cassoles, este any, com una novetat, hi ha una mascletà nocturna, és el final de las festa, però no totalment, perquè encara hi ha un acte pendent, el del diumenge següent, quan el fester Bandera torna, en acte oficial, la bandera que ha estat durant tota la setmana en sa casa.
Com heu vist, en les festes de Sant Antoni, cap persona s'avorreix. Cada any la foguera és més coneguda i visitada, i si la gent hi va i cada any hi torna... serà per alguna cosa.
NOTES resultat de l'ENTREVISTA a VICENT JORDÀ, fester Bandera de les festes de sant Antoni de Canals 2014.
*Este post anirà actualitzant les fotos, afegint les que corresponen als actes del present any 2014.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada