ITÀLIA: Continuació del passeig per VERONA-II PART

Verona és més que Romeo i Julieta...i tal volta és la raó per la qual hi ha tanta gent, no tothom busca saber dels amors de la famosa a parella.

Estem complint el ritual d’anar a veure el balcó de Julieta, massa gent, massa explotació turística...però ho entenc, cadascú trau d’on pot.

Després, seguint el plànol ens encaminen a la plaça l’Erba, molt acollidora i popular, amb mercat al centre de la plaça i edificis bonics envoltant-la, alguns mantenen els frescos encara pintats a la façana.

Plaça l'Erba, popular i acollidora.

M’agrada esta plaça, és alegre, té color, té vida és una plaça popular. Enmig de la plaça hi ha una font, quasi ni es veu amb les paradetes del mercat, la font esta coronada per una escultura romana  que també és símbol de la ciutat.

Plaça l' Erba amb un mercat que li dóna molta vida, amb una font que és simbol de la ciutat.

Passant un arc, L’arco della Costa, canviem radicalment d’ambient. Però abans parem l’atenció en l’arc, hi ha una costella de balena, o dinosaure, penjant. No se sap per quin motiu hi és, segons diu la llegenda, caurà quan passe per primera vegada una persona “justa”. Eixa afirmació dóna que pensar, perquè això és el que es diu desconfiar de la bondat de les persones. No sé qui haurà iniciat esta afirmació tan radical, vull pensar que està situada en altres temps i les coses no eren com ara... o si?. Cert que fa pensar en quanta corrupció hi havia i hi ha.

Passem per davall l' Arco della Costa.

I deia que canviàvem d’ambient, perquè passem a una plaça senyorial, ja ho diu el nom, piazza del Signorini. Contrasta amb l’anterior. En esta plaça els edificis eren propietat de famílies importants, en una de les cases va estar vivint Dante, refugiat després de la seua expulsió de la seua Florència natal, és per això que la seua estàtua presideix la plaça.

Piazza dei Signorini, amb l'estàtua de Dante enmig.

En este plaça hi ha una torre, la Torre dei Lamberti. Pugem per veure les teulades de la ciutat, hi ha vistes a la plaça dei Erbe, on acabem d’estar. Es va iniciar la construcció de la torre al XII i esta feta en rajola i marbre, és la torre més alta de Verona, mesura 84 metres.

Pugem a la torre dei Lamberti.

I seguim caminant...atabala tanta gent, de vegades no sabem ni on estem, però tenim clar que volem anar a pont de pedra. Volem creuar-lo per anar al teatre romà.

Sabem on volem anar, però no per on. Deambulem...

Arribem. Per fi. El pont de pedra és una construcció romana de la primera meitat del segle I restaurada posteriorment.

Pont romà

Creuem el pont. M’ha agradat travessar-lo, malgrat el calor del moment, un “caldo” que a eixes hores centrals del dia és sufocant. En no res estem al teatre romà construït en temps d’August situat als peus del turó de San Pietro. L’interior, també amb seients preparats per a als espectacles decep, tal volta es pel calor que no fa veure les coses agradables.

Teatre Romà

Retornem pel camí fet, parant en el pont amb deteniment, intentant fer la millor foto. Així es troba el veritable sabor de Verona, observant detalls, mirant-la “per fora” i trepitjant carres i avingudes sabent o no sabent per on s’hi val, això tan se val.

Caminar i parar, sense presses...

Anem al Duomo, que destaca al primer colp d’ull per la façana feta amb una pedra volcànica, marbre blanc i marbre rosa, típic de la regió de Verona, que li dóna elegància.

El Duomo

Va ser construïda basant-se en dos esglésies cristianes antigues que fores destruïdes en un terratrèmol l’any 1117. La primera catedral que va estar en este lloc fou consagrada l’any 380 d.C, i després va ser substituïda per altra molt més gran al segle V. Alguns dels mosaics al terra que daten d’estes antigues esglésies encara s’hi poden veure.

Mosaics de les antigues esglèsies.

Cansades de tanta aglomeració de gent optem per anar a Castel Vecchio  seguint el tram menys transitat, ho fem vorejant el riu.

Per anar al castell, voregem el riu.

Edificat a mitjans del XIV és el monument d’arquitectura militar medieval principal, Des del el pati interior, l’antiga plaça d’armes s’accedeix al museu.

Pati exterior del castel Vecchio.

I  el que M'ha agradat molt ha estat passar pel ponte Veccio, situat darrere del castell amb arcs de rajola i merlets; i amb vistes boniques sobre la ciutat.

Des del Castel Vecchio hi ha boniques vistes del riu i de la ciutat.

Així que sobre Verona, només puc dir que he gaudint passejant pels carrers i admirant les construccions, les façanes, els escuts emblemes familiars...així considerant-la com una ciutat museu, puc parlar bé d’ella.

En canvi no m’ha agradat el que està explotat turísticament com, Julieta, el teatre o les Arenes que ho venen a preu d’or. Verona és una ciutat turística i explota al turista, si se sap de bestreta tal volta no desil•lusione tant. El que segur val la pena, serà assistir a una representació teatral o opera i qualsevol espectacle que es faça a les Arenes, no dubte que eixa si serà una experiència única. Ho deixe per a una possible futura visita, això si pagarà la pena.

QUADERN DE VIATGE, estiu 2013:  ITÀLIA, VERONA des de BOLONYA

PASSEIG PER VERONA: I PART