Carrer on estan els pòrtics que aporten un sabor antic especial...i on està la casa de Cervantes, “pare” del Quixot.
Estem en
Alcalá de Henares per una d’eixes casualitats de la vida i descobrir la ciutat ha estat una sorpresa. Com ha estat també descobrir i passejar pel carrer Major, el carrer més important. És per on nosaltres passem constantment i anem a parar sempre.
El carrer Major és especial, va ser construït al segle XII seguint el traç de la calçada romana i resulta acollidor siga l’hora que siga, tan si està buit per ser de bon matí i l’activitat comercial encara està inactiva, com a mitjan vesprada on el bullici comercial, de bars i de passeig l’inunda.
 |
| El carrer Major està animat tan de dia com de nit. |
Mentre passegem pel carrer major en un dels laterals una inscripció ens crida l’atenció, la llegim, és el corral de la sinagoga. I és que el carrer Major formava part de la part jueva. Com ens pica la curiositat, ens endinsem per la portalada oberta que dóna a una placeta, la plaça dels irlandesos, és el lloc on estava una de les dos sinagogues, la sinagoga Major. La presencia jueva era important en Alcalà com en moltes ciutats d’Espanya.
 |
| Al carrer major hi ha un acces a l'antiga sinagoga, i passem a la placa dels irlandesos. |
Els pòrtics em recorden la ciutat de Bolonya on hi ha tants... En Alcalá hi ha menys pòrtics i no són molt alts. Me n’adone que les cases tenen dos altures solament conservant l’estructura del passat. Mirem tots els detalls, cap amunt observant els balcons de forja i cap avall adonar-nos-en que els canalons de les cases baixen pels pilars i acaben a final amb una cap de drac amb la boca oberta que és per on eix l’aigua. M’agrada el detall.
 |
| Aspectes que donen singularitat a la ciutat. |
Al carrer major està la casa de Cervantes i a la porta en un banc assegut hi està el seu principal personatge El quixot, acompanyat del seu fidel escuder Sanxo. Tots dos reben als visitants que no dubten, com jo, en fotografiar-nos al seu costat. Segurament tots els que ho fem envegem un poc la seua faceta de lluitador i alhora somniador, el seu grau de bogeria, que en xicotetes dosis i en segons situacions cal afegir-la en la vida. Particularment em sento un poc identificada amb este entranyable boig i me l’enduc a casa encara que siga en fotografia, mirant-lo quan estiga en ma casa, recordaré que cal tenir sempre encesa la flama de la il•lusió, i lluitar contra tot i contra tots per mantenir-la viva.
 |
| Casa de Cervantes i El quixot i Sanxo a la porta rebent els visitants. |
La casa de Cervantes, típica casa hidalga del segle d’or, té dos plantes i un pati central amb unes dependències que l’envolten: la cuina, la sala d’estar la cambra de dormir o la sala només per a dones. Són menudetes i difícilment ens imaginem com viuria en espais tan reduïts. No imagine a Cervantes dormint al llit exposat que també és de dimensions menudes. Hi ha una sala on s’exposen diverses edicions del Quixot, és molt interessant i bonic veure-ho.
 |
| Interior de la casa de Cervantes. |
Però retornem a l’eix principal, abelleix barrejar-se entre tots els que hi estan, alguns de compres, altres asseguts a les taules exteriors de bars, altres mirant actuacions. Hi ha una que va captant a poc a poc espectadors, són uns titellaires, els titelles canten i ballen diverses cançons que van des de pas dobles a la versions d’Edit Piaf de “La vie en rose”. Arriba un moment que hi ha tants xiquets i pares hi concentrats mirant que tapen el pas dels vianants.
 |
| Espectacles a l'aire lliure contribueixen a ambientar el carrer. |
Famílies senceres eixen al carrer per la vesprada, hui fa bonança climàtica i s’ha d’aprofitar, cal gaudir de la temperatura agradable, i no nomes són famílies, colles d’amics i d’amigues, que van des d’adolescents fins a la tercera edat. Parem a sopar en un restaurant que ens ha recomanant una persona local. Mentre fem cua i esperem ens adonem de la clientela que hi ha, és un abarreja curiosa, colles de dones ja grans, ocupen les taules junt a colles i parelles de gent de menys edat, sense complexos, i és que el lloc s’ho val. S’hi menja molt barat, només cal demanar una beguda i la tapa, quantiosa i excel•lent, ve incorporada. Esta formula és comú a Alcalà i deu funcionar perquè el lloc està de gom a gom i no para d’entrar gent al local.
 |
| Alcalà té molts racons per a visitar i altres per a menjar. |
Alcalà és una ciutat que passa desapercebuda per estar just al costat de la gran urbe, que és la capital, però és un lloc idoni per desconnectar del bullici i la contaminació, cert, val la pena conéixer la ciutat, per tots els monuments i història i per este carrer Major i les botigues que l’envolten així com per altre racons més que t’hi trobes tots a un pas.
QUADERN DE VIATGE, ALCALÀ DE HENARES tardor, del 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada