ASTÚRIES: La capital OVIEDO

És ciutat universitària i capital comercial del principat d’Astúries. M’agrada.

Comencem la visita d’Oviedo buscant les petjades del passat arquitectònic situat als afores de la ciutat. Santa Maria del Barranco, situada a quatre quilòmetres de la capital sobre la falda del Monte Naranco, és prototip del preromànic asturià, joia arquitectònica del segle XI. Actualment està catalogada com església, però abans no ho era. 

Santa Maria del Barranco

Conta la història  que l’edifici originàriament va ser palau del rei Ramiro I. Diuen els experts que el fet de no existir un absis destinat a tron reial ho corrobora, afirmant que l’edifici tenia caràcter de palau de camp o residencia dedicada a l’oci. No ens estranyà fent una mirada als voltants naturals, on diuen abans  existia un bosc amb abundant cacera. 

Santa Maria del Barranco de llumy

Així que la construcció de Santa Maria del Barranco no va ser concebuda amb finalitat religiosa, va ser manat fer com palau i formava part d’un conjunt arquitectònic on  també estava la propera església de San Miguel de Lillo a solament dos-cents metres de distància. 

San Miguel de Lillo

Esta seria, doncs, en un principi,  l’església palatina que en deteriorar-se va deixar de ser utilitzada per a finalitat religiosa. Va ser aleshores quan Santa Maria del Barranco es va convertir en església, probablement durant el segle XII.

Aparentment s’hi veu deteriorada i amb necessitat de reforma, encara que manté l’estructura que denota categoria reial, no tardaran en fer obres de restauració, el monument s’ho val.* l’any 2011 s’hi van fer reformes de restauració.

Es tracta del conjunt suburbà més representatiu construït per Ramiro I al segle XI. Tot  declarat per Unesco Patrimoni de la Humanitat l’any 1985.

Hui en dia és lloc de peregrinació no només dels amants de l’art, també dels amants de la natura en general, que troben un paratge verd molt a prop de la ciutat. Woody Allen també va quedar captivat pel paisatge que ens envolta i el va escollir per a la seua pel•lícula Vicky Cristina Barcelona. 

De baixada a la capital, al barri Naranco, no deixem de mirar cap a un costat i altre de la carretera els luxosos xalets. No ho podem evitar, competeixen en grandària i luxe, en estil i en bellesa.

Ja estem a la ciutat. Parem a la font FONTCALADA  d’aigua potable, construïda per ordre del rei Alfonso III, dins l’art preromànic, és l’únic exemple conservat fins l’actualitat, a més a més d’únic vestigi de construcció fet amb finalitat pública de l’Alta edat Mitjana dins de las ciutat.

Fontcalada

Oviedo és una ciutat acollidora, guarda harmonia arquitectònica i elegància i alhora l’encant de les xicotetes capitats on està tot a la mà. El teatre Campoamor, és símbol de la ciutat i l’escenari on s’entreguen cada any els premis prínceps d’Astúries, es fundà l’any 1892 per a representar operes i funcions teatrals degut a la incipient burgesia econòmica que començava a fer-se de notar.

Teatre Campoamor

Passejar per esta ciutat és molt agradable. Em sembla un museu a l’aire lliure, i és que hi ha tantes escultures pels carrers i places!

La Gorda de Botero

L’escultura de "la Regenta", obra de Clarin ambientada en Oviedo, ocupa un lloc privilegiat de la ciutat, just davant de la catedral. Però abans de para-nos a mirar-la entrem a l'edifici religiós. A la catedral hem accedit caminat des del carrer Mos. La catedral de San Salvador és  d’estil gòtic. S’hi va començar a edificar als segle XIII en el lloc on estava emplaçat un conjunt pre romanic dels segle IX, i va tardar tres segles en acabar les obres. Encara que posteriorment s’afegiren altres capelles annexes. La càmera santa dels segle IX, està declarada Patrimoni de la Humanitat per Unesco i custodia joies molt preuades, entre altres està l’arca santa que conté nombroses relíquies entre les quals està el sant sudari.

La catedral vista des de dues prespectives diferents.

En eixir de la catedral parem ja davant de la Regenta, com no? és l’obra més important de Clarin i convida a rememorar algunes anècdotes sobre la novel•la. Va ser una novel·la escrita com articles solts que segons anava fent anava enviant a l’editor. Se la considera el màxim exponent de naturalisme i realisme però en el seu moment va ser tot un escàndol, sobre tot a oOiedo. I és que mostra una aristocràcia decadent, un clero corrupte, la falsetat i els embolics politics, adulteri i amoris il•lícits.

La Regenta davant de la catedral.

M’agrada esta escultura. Quantes  històries ha viscut fictíciament la protagonista! Bo, m’agrada esta i també les altres. A Oviedo hi ha més de 100 escultures repartides per tota la ciutat. Totes són representatives de la zona. En un dels racons més bonics de la ciutat la plaça Transcorrales està “la lletera”.

Afegeix la llegenda

En una de les places més acollidores d'Oviedo està la lletera, esperant al visitant...

Oviedo és una ciutat neta,  no s’hi veuen contenidors de brossa, veig que el fem es trau al carrer a partir de les 7 de la vesprada fins les 10 i segons diuen qui no compleix la norma paga. 

I Oviedo és una ciutat per ser passejada. Hi ha més de cent carrers només per als vianants. En el nostre passeig un edifici ens cridà l’atenció: el Real hospici, acabat de construir l’any 1777 i  que actualment un hotel amb estrelles, l’hotel Reconquista.

hotel Reconquista

Seguim el tranquil recorregut passejant per la ciutat i anem a la plaça on està l’ajuntament, amb una torre de rellotge que data de 1940.

L'ajuntament

Però un dels racons que més m’agrada és la  plaça rectangular coneguda com Fontan, anomenada així perquè en esta zona hi havia una font. Està situada enmig del casc antic, té un mercat cobert permanent i l’envolten arcs. Cada dia s’hi munten les paradetes. 

Esta plaça fa uns anys va ser restaurada, començà l’any 1981 dels passat segle XX , l’any 1996 es vegué immersa en polèmica per la decisió de demolició total de la plaça per deteriorament de la majoria dels edificis. Després de l’enderrocament en maig de 1997 es va inaugurar la nova plaça. 

L'arquitectura del passat es conserva en molt carrers i places de la ciutat.

Dijous dissabtes i diumenges es fa mercat al carrer amb un maremàgnum matutí de gent amunt i avall que omplin l’ambient de sorolls i olors a menjar. També hi ha un mercat cobert que obri tots els dies excepte diumenge on es ven peix, carn, formatge i tot tipus de productes asturians. 

Amb els ulls tancats tornaria a Oviedo per seguir descobrint racons i perdre’m per esta plaça on predominen els crits de la gent  tan enfeinada que ni s’adona com puja el seu to de veu.

I edicis senyorials també es conserven i donen aire elegant.

QUADERN DE VIATGE. ASTÚRIES: Primavera 2006

Si vols llegir més sobre ASTÚRIES clica aci.