Estem a Costa Rica gaudint d'un viatge en solitari. Dues persones i un conductor, un gran privilegi. Però quan hem arribat a la capital la cosa canvia quan hem contractat una visita.
Hem visitat el volcà Irazu, que és una meravella i hem seguit camí observant llocs i gent. M’agrada el que estic veient però em desagrada qui em guia. Fins ara hem anat al nostre aire i eren els conductors qui ens explicaven, esta vegada hem comés una errada. Contractàrem l'excursió en San José perquè els mitjans de transport no funcionen molt bé en Costa Rica, les carreteres no són molt bones i l’accés als pobles és complicat si no es va amb cotxe particular o llogat. Així que ens vàrem deixar temptar per una agència de viatges de la capital, que segons anunciava ens duria per llocs i racons interessants. Però... diuen que l’excepció confirma la regla i este és un cas. Tan bé que ha anat tot el viatge... acabem amb sabor un poc agre... tot no podia eixit tan bé.
Hem visitat el volcà Irazu, que és una meravella i hem seguit camí observant llocs i gent. M’agrada el que estic veient però em desagrada qui em guia. Fins ara hem anat al nostre aire i eren els conductors qui ens explicaven, esta vegada hem comés una errada. Contractàrem l'excursió en San José perquè els mitjans de transport no funcionen molt bé en Costa Rica, les carreteres no són molt bones i l’accés als pobles és complicat si no es va amb cotxe particular o llogat. Així que ens vàrem deixar temptar per una agència de viatges de la capital, que segons anunciava ens duria per llocs i racons interessants. Però... diuen que l’excepció confirma la regla i este és un cas. Tan bé que ha anat tot el viatge... acabem amb sabor un poc agre... tot no podia eixit tan bé.
 |
 | |
|
La ruta la fem 4 persones, més el conductor i el guia, per dir-li d’alguna manera, perquè el qualificatiu no se’l mereix. Després del volcà hem parat a dinar i en acabar-nos el peix que hem demanat ens hem fet el café “chorreado” a la manera de Costa Rica. El café és tan bo en estes terres que no cal que passe per cafetera, simplement és suficient aigua calenta i café passat per un colador dels de tela, a la manera com ho feien els nostres iaios.
 |
| El chorreado. |
Desprès hem seguit la ruta per la fèrtil vall d’Orosí, amb el paisatge de cafetars perfectament dibuixats. Sortosament el paisatge és bonic, però el guia contractat des de San José continua demostrant en tot moment poca professionalitat. Contínuament ens perdem per les carreteres i no acabe d’entendre per què. Tan ell com el conductor demostren ser poc professionals que a més a més no admeten cap culpa.
Ho tenim clar, en arribar a San José anem a presentar la queixa pertinent.
 |
| En un moment determinat ens perdem, ni conductor ni guia saben per on van. |
Hem anat a la població d’Orosí on està l’església de San José construïda l’any 1743 pels franciscans.
 |
| Orosí |
És un joia arquitectònica perquè és l’única que es conserva en peu en tota la vall central, i va ser restaurada l’any 1990 per les nacions unides. I segons llig al llibre-guia, en una sala adjacent, hi ha una valuosa col•lecció de 127 peces d’orfebreria, pintures i escultures digna de ser visitada. Però nosaltres no entrem-hi perquè anem amb presses, només tenim minuts per veure la façana de l’església.
- Rapido, rapido, que se hace tarde...ens diu impacient el guia... com sempre. I se’ns fa tard és perquè ell ha pedut el tamps abans.
- Rapido, rapido, que se hace tarde...ens diu impacient el guia... com sempre. I se’ns fa tard és perquè ell ha pedut el tamps abans.
 |
| esglèsia de san José. |
 |
| La Vall d'Orosí |
D’Orosí i ja camí de tornada a San José hem de parar en Cartago, població que va ser capital de Costa Rica fins 1700 i que té una de les basíliques més boniques que he vist mai que amb tota seguretat deu ser la millor de Costa Rica. És la basílica de Nuestra Señora de los Ángeles, erigida sobre l’antiga que va enderrocar un terratrèmol, construïda al lloc on es va aparèixer la patrona de Costa Rica.
 |
| Basílica de Nuestra Señora de los Angeles. |
Els terratrèmols són una constant en este país i curiosament en esta ciutat sempre se’ls ha donat nom de sant. El primer terratrèmol del qual es té referència va ser l’any 1689 i se li va posar el nom de San Gregorio i l’últim, l’any 1910, va ser Santa Mònica.
La basílica és grandiosa per fora i impressionant per dins, on tot el sostre està cobert de fusta. Té un estil atípic al país que la fa realment única.
-Den una vueltecita y vuelvan, però sin entretenerse... de nou insisteix el guia, que mira el rellotge de manera constant. I a mi tanta pressa... (i al meu pareixer anem molt bé d’hora), ja m’està desesperant.
-Den una vueltecita y vuelvan, però sin entretenerse... de nou insisteix el guia, que mira el rellotge de manera constant. I a mi tanta pressa... (i al meu pareixer anem molt bé d’hora), ja m’està desesperant.
La ciutat té quasi 100000 habitants, i està a uns 1500 metres d’altitud. Però no “tenim temps” de vore-la així que només fem una ullada des de la plaça i els carrers del voltant. Tenim el guia mirant-nos sense perdre’ns de vista per a que no ens allunyen massa i fem esta visita més llarga del que a ell li convindria.
Des de la impressionant plaça que envolta la basílica es veuen les colorades cases que predominen, així com també hem vist varies fàbriques de ceràmica i vidre que no són per vendre als viatgers sinó per decorar les seues cases. També podem observar un poc els habitants. La majoria de la gent que viu a la vall central descendeix d’espanyols i hi ha poc mestissatge. La població negra es va concentrar al Carib i és que, els individus de raça negra, fins fa escassament 50 anys, no podien entrar en la capital sense permisos especials. I quines barbaritats! Quines discriminacions racials!
 |
| Cartago |
La següent parada en esta visita per la vall central de Costa Rica que hem “mal-contractat, són els jardins Lankester, a la població de Paraiso, que estan administrats per la universitat de Costa Rica. Com està a uns pocs minuts de Cartago, no tardem res en arribar-hi. Esta vegada no hi ha pèrdua, troben el camí.
 |
| jardins de Lankaster. |
La tasca que es fa al jardí és molt interessant perquè no només exhibeix sinó també té cura, des de 1973, d’importants col•leccions de palmes, cactus, bromèlies...també heliconies. M’agraden molt les helicònies, ja n’havia vist varietats diferents a Tortuguero. L’heliconia és una planta flor nativa de Costa Rica, Sud Amèrica i Pacific.
 |
| helicònia |
Hi ha 250 espècies de les quals 38 es poden veure a Cosa Rica. Tenen flor durant tot l’any, com les orquídies, que són la flor estrella del jardí. Hi ha més de 7000 orquídies que pertanyen a 1000 espècies diferents. l’orquídia és una flor important al país hi ha fins i tot una associació d’orquidiologia.
 |
| jardí de Lankester |
Dins de les activitats científiques del jardí també s’inclou l’explotació botànica, estudis sistemàtics i producció floral, investigacions en ecologia i biologia de la polinització de les orquídies o l’estudi de les espècies en perill d’extinció.
 |
| jardí de Lankester |
El millor d’esta visita que hem fet a Irazu i la vall d’Orosí, de segur que ha estat conèixer a Eva i Jorge que han tingut que suportar, com nosaltres, les impertinències del guia acompanyant que ens ha tocat en sort en esta visita que a priori era molt interessant i que gràcies al seu mal treball s'ha convertit en visita-llamp.
Després, una vegada a San José, hem sabut que el trajecte i la ruta contractada, l’hem feta dues hores més curta del que tocava. El que ens faltava per saber... Posem denuncia...malgrat saber que no servirà per a res.
QUADERN DE VIATGE, COSTA RICA, estiu 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada