COCENTAINA ( ALACANT): LA FIRA DE TOTS SANTS

A la fira no vages si no tens diners, que veuràs moltes coses i no compraràs res.

Fira de Tots Sants a Cocentaina 2016

Cocentaina és un municipi de la província d’Alacant, a la comarca del Comptat, que té uns 12000 habitants i és mereixedor d’una visita per a admirar carrers i monuments, sobre tot el seu palau. Tal volta algun dia us mostre un poc del municipi, però ara el que us vull ensenyar és la seua fira de Tot Sants.

Entre olors i fums de la torrada de carn, entrem a la fira... el castell ens vigila.
És matí, no hi molta gent.

Però tota la fira no us puc mostrar, és impossible, és tan gran! Nosaltres estem tres hores carrer amunt i carrer avall, entrant per un i eixint per altre, i només veiem una xicoteta part. Ho sé, perquè altres anys he vingut i he vist altres carrers on hui no he estat.

A la fira hi ha de tot...com espart...

Si es vol veure la fira completa s’ha de vindre amb temps i paciència, i si no es coneix el poble s’ha d’anar amb un plànol explicatiu per saber on paren les diferents seccions.

Però si simplement el que es vol és passar un temps gaudint d’ambient festiu... no cal saber per on vas caminant, simplement et deixes arrossegar per la gent o per l’instint, deixa't portar.

A la fira hi ha de tot...

És difícil evitar entropessar amb la massificació de persones i cada any augmenten a mesura que augmenta la fama. Millor per a els venedors, clar és! però no tan bé per als habitants del poble que veuen trastocada la seua vida durant uns dies i també per als que anem a visitar-los perquè amb tanta gent, la fira no s’assaboreix com cal.

A la fira hi ha de tot...

El que si es pot fer és evitar les hores punta. És el que fem nosaltres  sabent de bestreta que la gent de vegades arriba a ser angoixant. Este any, hi anem de bon mati, tan de matí que pensem que tal volta les parades ni estaran muntades o obertes, així és en algun cas, però tan se val, és millor evitar hores punta perquè, a més a més, així tenim més possibilitats de trobar lloc per aparcar, que és el gran problema que a mi em tira enrere cada any quan pense si vull o no vull anar-hi.

A la fira hi ha de tot... com pells curtides i confecció amb cuir.

També he de dir, per a no posar-ho tan negre, que este any he vist moltes zones habilitades d’aparcament, fins i tot, a més d’un quilòmetre abans d’arribar al poble, en un desviament a altre poble veí, hi havia una zona preparada amb servei gratuït de bus per al transport fins a la fira. Això està bé perquè és horrorós anar a un lloc i passar-se hores buscant on deixar el cotxe.

La dita és popular...es diu en esta fira i en qualsevol.

Diu una dita popular “A la fira no vages, si no tens diners, que veuràs moltes coses i no compraràs res”. Tanmateix, jo dic que si no tens diners no importa, ves igualment encara que siga a mirar perquè val la pena veure el maremàgnum de gentada i l’aglomeració de sorolls i olors que poden ajuntar-s’hi.

A mi m’agrada anar- a la fira de Cocentaina, i vaig de tant en tant perquè a la fira hi ha de tot... 

A la fira hi ha de tot...

També pots parar-te, si tens curiositat, per saber el que el futur et portarà. 

A la fira es ven de tot...i també es veu de tot...

Els olors, dels quals parlava abans, són també indicatius per saber on anar quan després d’unes hores entra la fam, perquè parades de menjar recent fet hi ha un grapat. 

A la fira es ven de tot... com menjar calent recent cuinat...

L’olor d’essències i sabó també indiquen que el que hi ha a  prop, són parades de fragàncies o productes naturals d’higiene. I l’olor a muntanya també indica que trobaràs sacs plens d’herbes que ho curen tot.

A la fira es ven de tot... sabó i herbes..

I que què dir de l’olor penetrant del formatge? 

A la fira es ven de tot... fromatges...

I el dels adobats en vinagre?

A la fira es ven de tot... adobats en vinagre i sal...

I també em ve al cap l'olor de les castanyes torrades o ametles garapinyades.

A la fira es ven de tot... com ametles garrapinyades i castanyes...

Us deia que s’ha d’anar a la capital del Comptat i és per moltes raons.

Primer perquè és festa d’interès turístic nacional des de 2012.

El segon motiu és perquè, com ja podeu imaginar pel que he escrit, hi ha de quasi tot: des de maquinària agrícola, de construcció, camions, cotxes, animals... passant per alta tecnologia... llibres, joguets, piscines, estufes... i bon menjar curat com el pernil o conservat com el abadejo.

A la fira es ven de tot...des d'abadejo fins a pernils...

Tot està en diverses àrees diferenciades com són el suc àrab, el mercat cristià, les atraccions infantils, les diverses exposicions... Són parades de venda, d’informació o de distracció i descans, també hi ha actuacions en directe.

Cartells informatius 

Àrea agrícola

Secció tecnològica

Informació sobre la fira i on està la radio entrevistant.

Informació turistica

I l’última raó que al•legue per convèncer-vos per a que al proper any aneu a conèixer la fira, qui no la coneix ja, és simplement per a que no us ho conten perquè estem parlant d’una fira de gran envergadura amb al voltant de 900 expositors que durant quatre dies intensius hauran rebut uns 400000 visitants.

Cal anar mati... hi ha menys gent..

A la fira es ven de tot...

És que la fira és important, diuen que és la segona més antiga d’Espanya, no sé si serà cert, però el que si està documentat és que es remunta a l’any 1346, que no és poc! Al llarg dels segles ha anat evolucionant, creixent i variant d’espai, però la importància ha estat sempre vigent. Des de l’any 1973 s’edita el llibre de festes i es creà un logotip, un logotip que hui he vist sovint representat en cartells.

cartell 2016 i logotip base

L’inconvenient que podem experimentar en anar-hi, a més a més de l’esmentada angoixa de no trobar aparcament,  deriva perquè la fira ocupa molt d’espai. Ho explique. Com que està al llarg de molts carrers de la població, de vegades no trobes el que vas buscant, però tampoc passa res perquè buscant ja vas veient  la fira, els productes que es venen, les actuacions... i la gentada que hi ha. S’ha d’anar conscienciat, sabent que tal volta la gent esgote més que la caminada, perquè has de seguir el ritme que el riu de gent marca.

A la fira es ven de tot...

Ja ho contaven fa poc de manera molt encertada unes amigues meues que fent broma de la situació, deien que de vegades, hi ha tanta gent pel carrer que no tens mes remei que anar en filera i has de parar quasi obligatòriament a la parada que vol el que va davant teu, i si el de davant vol comprar formatges o olives... doncs tothom amb formatges o olives cap a casa... És just el que passa. Hui, ja de tornada, cap a migdia, ho he corroborat perquè la gent des del matí s’havia triplicat. Així que amb el permís de les amigues, agafe prestada la comparació que em sembla genial i explica perfectament el que hi passa.

Ja comença a haver massa gent...

La fira és lloc on veus coses que  només trobes a les fires, com el tallador de verdures que mai falla en cap fira, o una curiosa parada que este any m’ha cridat l’atenció especialment perquè venia roba importada de Polònia, esportiva i interior, confeccionada amb àmbar. Hem estat parlant amb l’amo, casat amb una polonesa, sobre  les  virtuts de l’àmbar. Ens contava el que ja sabíem des d’este estiu, quan vàrem estar a Gdansk, la ciutat situada al bàltic considerada la capital del producte del qual estàvem parlant. Ja us contaré més sobre este aspecte quan us relate sobre esta ciutat polonesa, tan bonica i acollidora. 

Roba importada de Polònia i confeccionada amb àmbar.

En resum, este any ho he passat molt bé, matinar ha estat el millor que hem pogut fer, quan han començat a omplir-se els carrers ens hem anat. Hem fet un passeig tranquil sense buscar res en concret, encara que, tot s'ha de dir, he caigut en la temptació de comprar. També m’he alegrat en trobar casualment a amics i coneguts...

Ah! i he estat a la parada de publicacions de Caixaontinyent i m’ha omplert de goig veure els meus contes i els dos últims títols publicats, i escoltar per boca dels joves venedors que estaven a la parada que els contes estaven agradant.

Secció Publicacions Obra Social de Caixaontinyent amb les novetats editorials:
dos contes que pertanyen a una serie d'educació financera. ( Text Mariló Sanz, il.lustracions Pau Valls)

I amb tot, ja derrotats perquè caminar a ritme lent esgota, hem tornat a casa que sortosament la teníem prop,  només a 25 quilòmetres de distància.

Ens acomiadem de la fira i de Cocentaina, fent una última ullada a les parades de venedors plenes de gent i
al castell que enfronta el lloc d'aparcament.

COCENTAINA, 1 de novembre del 2016