RUSSIA RUTA Anells d’or: KOSTROMÁ i JAROSLAV ( II part)

Sóc conscient que Rússia ha anat canviant... i que si torne en uns anys res serà de la mateixa manera... ni la restricció de menjar ni l’explotació sexual que sense buscar, en aquells moments vaig trobar.

Aquell any, ja en fa molts ara, optàrem per anar a Rússia, visitàrem la meravellosa San Petersburg on anàrem amb tren nocturn des de Moscou,  la ciutat que sempre diré té la plaça més bonica del món. 

Però Rússia és molt gran i variada, així que decidirem  fer una ruta que està considerada de les més boniques i antigues històricament parlant ... la dels anells d’or. Visitàrem Vladimir i Suzdal LINK i la següent parada seria Kostroma.

KOSTROMÁ, vora el Volga,  la recorde especialment perquè el dia que arribàrem jo complia anys, Passejàrem pels carrers i arribàrem a la plaça principal des d’on eixen com a rajos els carrers envoltant-la. És una de les ciutat més antigues de Rússia on conflueixen els estils de totes les èpoques, i així entrar a la ciutat és com si entràrem a una màquina del temps que ens traslladara al passat. 

Va ser fundada l’any 1152 construïda originàriament com a fort per protegir les rutes comercials dels rius Kostroma i Volga. Era, i és,  un nucli industrial, destacant la fabricació de fil, maquinària i calcer.

La ciutat està situada en una zona rica en fusta i s’hi nota. La fusta manava en les construccions del passat, tenint en compte que al segle XVII poques cases de pedra hi havia, ens adonem que tanta fusta caracteritza la ciutat.

Visitàrem la ciutat sense oblidar el monestir de l’Ipátiev vora el riu Kostromá, d’on destaca la catedral de La Dormición del segle XIII i reconstruïda al segle XVIII.

Seguirem caminat per Kostroma...

I arribàrem  al museu a l’aire lliure de com eren antigament les cases.

 Des d’un vaixell navegant pel Volga veiérem de lluny el monestir de San Epatio.

Després arribàrem a la ciutat mil•lenària de  JAROSLAV per visitar la catedral, construïda com un convent al segle XII i per a defensa de la ciutat comptava amb una muralla externa. És ciutat antiga i alhora moderna, amb harmonia. S’hi enorgulleix de comptar amb el teatre més antic de Rússia construït a la dècada de 1750 i que va ser on es construí el primer port del Volga. També va ser la primera ciutat ortodoxa.

A més a més hi ha nombrosos temples ortodoxos, algunes del segle XII i que s’hi distingeixen per l’estil típic de la ciutat, en rajols roig amb brillants taulellets decorant. 

I pararem al moll construït entre 1823 i 1835amb les baranes de ferro, parcs, mansions.. lloc idoni per passejar. En estiu s’hi organitzen travessies que arriben a localitats properes.

Recorde que em cridaren l’atenció els núvols…que boniques formes, no ho vaig poder evitar i els vaig fotografiar, ho faig sovint i tinc una bona col•lecció de “cels ennuvolats”.

Des del monestir del Salvador església de l’Epifania i la capella d’Alejandro Nevski.

Però una imatge inesborrable conserve de tot el viatge a Rússia, la de les xiques altes i rosses en “escaparate” esperant a qui vendre’s. Hi havia a Moscou i també als pobles. Semblaven totes fetes amb el mateix patró, amb bellesa extraordinària i dolçor en la mirada, tal volta amb un toc de tristesa. Pobres xiques guapes condemnades!. Espere que amb el  temps esta situació ja no hi siga, que haja canviat i que aquelles xiquets rosses i altes tinguen una mirada plena de dignitat.

REFLEXIONS POSTERIORS, RUSSIA estiu 1995