Hem passejat per una part de Munich i ara descobrim altra...
Darrere de l’ajuntament està Viktualienmarkt, el
mercat on trobem de tot: aliments ecològics i productes gourmets entre
formatges i codillos. S’hi pot comprar, menjar i beure també.
Una demostració de bones maneres i educació són
els periòdics que es venen en el carrer, cadascú agafa i paga, la gent és comporta de manera molt civilitzada.
Entrem a l’església de l’Espirit Sant, erigida com una capella adjunta a un
hospici. Està junt al mercat i molt prop de San Pedro. És una de les esglésies
més antigues, data de 1327 encara que segles després va ser remodelada. Després
de la guerra va ser restaurada, com la majoria dels edifici en Alemanya.
D’un dels viatges anteriors a Munich recordé la
Karlsplatz que és una bonica plaça del
segle XVIII construïda després d’enderrocar les muralles i que encara conserva
la Porta Karlstor com a vestigi. Recorde perfectament la font i que era un lloc
perfecte per seure tranquil·lament i prendre els sol.
Any 2005 |
Recorde que aquell més d'agost de 2005, vam seguir caminant per Neuhauser Str
que anava a parar a la Marienplatz i al carilló, ho recorde perfectament
malgrat els anys passats. En este carrer està l’església san Miguel construïda
a finals del segle XVI com centre espiritual de la contrareforma. És l’església
renaixentista més gran dels Alps. Recorde que era, i segur que ho continua
sent, un carrer molt viu sense cotxes
amb centres comercials i artistes de carrer.
I també recorde anar a
la famosa cerveseria Hofbräuhaus que ja coneixia d’altre any anterior. Així que
esta vegada tampoc podía faltar anar-hi i és la tercera. És curiós però a mesura que m’aprope vaig recordant el
camí, malgrat els anys transcorreguts.
La cerveseria Hofbräuhaus és un dels
lloc turístics per excel·lència, el més emblemàtic. Recordava
que estava molt prop de la plaça principal. L’edifici té enormes salons
amb cabuda per a 3000 persones i sostres
alts i ricament decorats. Hi ha taules i bancs comunitaris on totsn seuen junts, siguen coneguts o desconeguts i cervesa en mà propicien la conversa, de
vegades és conversa gestual per desconeixement de l’idioma. Recorde de les
vegades passades un ambient molt alegre.
Quan entrem veiem que està de gom a gom de turistes, com sempre, també hi ha gent
local… però té un encís especial. Només per l’antiguitat val la pena entrar.
La cerveseria Hofbräuhaus té més de cinc segles. Començà sent una fàbrica de cervesa, l’any 1589 i en 1828 la fàbrica s'hi traslladà i la cerveseria va obrir les portes. És lloc històric donat que s’hi proclamà la república soviètica de Munich i s’hi redacta els 25 punts que
dirigien el partit nazi. En guerra va patir danys però va ser reconstruïda.
Sovint es
pot escoltar música bàvara en directe,
els músics porten vestimentes típiques, com els cambrers i cambreres o
venedores de pretzel que van d’un lloc a altre de la cerveseria reclamats pels
clientes amb els plats de codillo o salsitxes o les gerres de cervesa.
Només entrar-hi, s'hi veu un racó a la dreta on hi ha una
pila d’escurar i unes prestatgeries on hi ha unes gerres amb cadenat, ens diuen que són gerres privades d’un grup de gent especial. És
un lloc curiós on les tradicions manen.
I com la ciutat de Munich i la cervesa van unides, no poden anar-se’n sense
anar a altra cerveseria antiga i important: l’Agustiner que és una cervesa que
es ven principalment en Munich i els voltants. Fora del sud de Baviera s’hi pot
trobar en llocs selectes. Anem a l’Agustiner situada en el carrer comercial per
excel·lència, enfront del Himer, l’edifici comercial més bonic de Munich i que
crida l’atenció per les seus flors.
Caminant un poc la trobem, és la més propera a l’ajuntament, a la Frauenplatz. El lloc és igualment
acollidor com la Hofbräuhaus, les dues són cases típiques i tenen ambient bavar. Hi sopem i bevem l’última cervesa alemanya del viatge.
A l’eixida de Munich, o entrada, segons com es
mire, està l’estadi de futbol Allianz- Arena tan conegut pels aficionats al futbol i per la seua arquitectura exterior
moderna. I és que l'edifici està format per panels que s’il·luminen segons l’equip que juga.
I ara ja, cal dir adéu Munich...tal volta...fins a la propera
vegada...Qui sap? Tal volta en un futur hi ha una quarta.
QUADERN DE VIATGE, ALEMANYA, estiu 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada