UN MILLON DE GOTAS
Víctor del Árbol
Després de llegir la que per a mi és una obra mestra de Victor del Arbol, “Antes
de los años terribles”, vaig mamprendre la lectura de “Un millón de gotas” perquè
tothom deia que era la millor de l’autor. I està molt bé, com tot el que escriu
del Árbol però no puc evitar tindre predilecció per l’obra que se centra en Uganda, que ha
posat el llistó molt alt i en el seu dia em captivà.
“Un millon de gotas” també m’agradà i molt. És thriller comença amb una
cruel assassinat i des de la primera fulla s’augura que moments cruels i situacions dures estaran presents en tota la novel·la. Victor del Árbol
és especialista en mostrar la part més sòrdida de la vida.
En este llibre, l’autor continua demostrant com domina el llenguatge a la
perfecció. I en este cas en concret demostra una especial capacitació
d’organització perquè el llibre conté un grapat de situacions i personatges de
totes les edats, diferents entorns i èpoques, que es relacionen entre si i
Victor mou tots els fils amb destresa. Només una persona que té clar l’esquema
del que vol explicar pot arribar a
escriure portant entre mans tanta varietat que s’uneix d’una manera o altra.
Victor del Árbol sap enganxar al lector, de manera que qui llig no pot
deixar el llibre fins el final, intrigat per saber què passà amb els
personatges i les situacions. Passa el mateix que en “Antes de los años
terribles”. Victor ens captiva amb la seua prodigiosa escriptura fent-nos gaudir
i alhora patir, però també fent-nos pensar. Ens fa parar l’atenció en aspectes
de la vida i de les persones, ens dona l’oportunitat d’analitzar situacions i
comportaments per a després que cadascú faça el que vulga amb les conclusions.
Tot comença quan un dels protagonistes, Gonzalo, investiga el suïcidi de la
germana que presumptament ha assassinat a un rus. La monotonia de la vida de Gonzalo
es veu alterada de sobte. I la trama es complica i va destapant el passat on
està l’explicació de molt. Són dues histories, el present de Gonzalo i el passat del pare, Elias. És
una novel·la dura perquè hi ha
assassinats, tortures, suïcidis però també hi ha pinzellades d’amor. Especialment
m’ha agradat la història d’Elies en Siberia, on es confinaven a les persones i es
veien obligades a viure en condicions
infrahumanes.
Llegir en la novel·la sobre Siberia i Moscou, m’ha recordat la meua vista
al país ja fa molt de temps. A Siberia no vaig arribar, encara que tenia
previst fer el trajecte amb el tren transsiberià i per uns determinades
circumstàncies el viatge es va anul·lar. enn alguns capitols, he recordat situacions que vaig viure a
Moscou que donaven a entendre que el país havia viscut sota un regim totalitari i encara
persistien comportaments arrelats derivats d’aquells temps, he recordat la
quantitat de gent alcoholitzada que s’hi veia vagant pels carrers.
Quan llig novel·les m’agrada jugar a endevinar què es fictici i que és
real, per això sempre busque informació complementaria. I “Un millon de gotas”
m’ha fet buscar noticies sobre eixa part de Siberia aïllada on enviaven als dissidents
o simplement els que el govern decidia perquè li abellia. I com sol fer en les
seues novel·les, l’autor ens mostra la història. Mirant en uns llocs i en altres, he descobert les noticies en premsa al
voltant d’eixa illa siberiana apartada de tot, Nazino, i la tragèdia dels que
hi anaren, al voltant de la qual Victor situa
l’acció principal. A més a més hi ha altres situacions, però quasi tot gira al
voltant d’esta amarga experiència. De la mà de Victor del Árbol, se’ns posen els pèls de punta quan dona
pinzellades de les penúries, misèries i barbaritats a les que es veuen sotmesos
els confinats pel govern rus. Però la realitat supera la ficció i tot va passar
realment, va ser un horror viscut per persones de carn i os i no només les de
paper de la novel.la. La part del canibalisme és certa i m’ha esborronat comprovar-ho, mentre escric encara estic assimilant-ho.
L’autor, com altres vegades fa en els seus llibres, tracta sobre la subjectivitat
d’actuar bé o malament, una mateixa persona pot ser moltes persones. Tendresa i
crueltat s’ajunten en alguns dels personatges. És la metàfora de la matrioshka,
uns personatges estan dins d’altres,
unes mateixes persones són moltes a la vegada. També tracta sobre l’abús del
poder i com imposar la por significa assegurar-se fidelitat. Parla d’ideologies
i sobre l’orgull que fins en condicions extremes no es vol perdre. I tracta
temes actuals com els maltractaments i la pornografia infantil. Si, Victor en
“Un millon de gotas”, també para l’atenció al món infantil com en “antes de los
años terribles”. M’agrada la sensibilitat de l’autor demostrada quan dona importància
a este sector de població al que hem de mimar perquè són el futur.
Llegir sobre tanta violència m’ha recordat Alemanya, primer la crueltat en
els camps nazis perquè just preparant un treball personal, estic immersa en
l’estudi de l’horror patit pels jueus i també m’ha fet pensar en la policia stassi
alemanya que posava micròfons en els edificis i tot ho controlava.
L’únic “pero” que li he vist al llibre ha sigut l’excessiva llargària i que
la lectura requeria massa atenció per no perdre el fil de la narració, perquè
tot està relacionat amb tot. Hi ha alguns passatges excessivament llargs i
situacions que s’hagueren pogut eliminar per a minorar la sensació de “llibre condensat”,
jo haguera reduït, tal volta, la part política que no m’agrada tant, prefereisc
que el relat se centre en la part humana. És una simple opinió que no em tirarà enrere per a seguir llegint a Victor del Árbol, perquè sé que tot el que conta en
els seus llibres és interessant i a més a més ho explica bé fent gaudir de cada
línia escrita.
De fet, ja estic impacient per llegir el llibre que l’autor porta entre
mans i que espere no tarde en publicar. En una presentació a la que vaig
assistir va donar pistes del tema i pense que serà molt interessant i tal
volta, crec jo, superarà el seu llistó literari que cada dia té més alt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada