ITÀLIA: Castel del Monte en PUGLIA

 Situat  sobre un turó de 540 metres sobre el nivell del mar, Castel del monte és una corona de pedra, és simetria i matemàtiques,  és simbologia i misteri.

Hui visitem un monument medieval de Puglia, al taló d’Itàlia, Castel del Monte, declarat Patrimoni de la Humanitat per UNESCO l’any 1996, després que en 1876 l’estat italià comprara l’edifici i iniciara la restauració. Està concretament a Andria, molt a prop de Trani, i tampoc molt allunyat de Bari,  ciutats que ja hem visitat.

És un castell manat construir, a la primera meitat del segle XIII, per Federico II, emperador del Sacro Imperi romà i està situat sobre l’antic monestir de Santa Maria de la muntanya.  Federico II de Hohenstaufen, que es va convertir en rei de Sicilia amb només tres anys, va passar a la història per ser una persona ecléctica i culta, el castell va adoptar el caire enigmàtic del propietari.

S'hi veu de lluny ressaltant sobre un turó enmig del paisatge. L’altura dona sensació de poder i és bona per assegurar la defensa en cas d’atac. Encara que este castell no sembla especialment ser una fortificació, no tenia fossat i el material dels murs és de pedra de cal i el de l’entrada de breccia coralina, ni un ni l’altre, resistirien atacs.

Per cert, la breccia coralina destaca, fora i dins, contrastant amb la resta de materials. És peculiar, diferent, bonica.

Ens apropem. Pugem una escalinata per situar-nos en una esplanada davant la façana. Hi ha una bonica vista. 

No se sap amb certesa quina era la funcionalitat del castell. Molts estudis el relacionen amb l’ordre dels cavallers templaris. Uns diuen que era lloc cacera i la residència preferida de Federico II, però de les que es construeixen per ostentar i no residir permanentment. Els capricis reials són així. Federico II portava una vida de luxe i segons conten les cròniques, solia organitzar festes i trobades amb l’alta societat. Podem imaginar carpes per organitzar tornejos entre cavallers i altres activitats de l’època. Però només ho imaginem perquè no hi ha proves que confirmen esta versió, més bé deduïda per  lectures i pel·lícules. El que si està confirmat és que encara que el castell fora apte per viure, no estava condicionat per passar llargues temporades i viure alhora moltes persones. Així que com no se sap res clar, tothom opina. Uns diuen que era un temple o un lloc apartat per a l’estudi, o que era un observatori astronòmic... també hi ha qui diu que era un lloc de descans, un centre de benestar, tipus hammam àrab. De fet, hi trobem un enginyós sistema de canalització de l’aigua recollida des del teulat fins arribar a les habitacions, segons diuen d’origen oriental.

Són secrets de Federico II que no han estat revelats. El que si és cert és que hi va estar tancat el fill de Fernando III el Sant, rei de Castella i lleó, des de l’any 1280 fins 1294.

Tal volta el misteri que l’envolta és el que li ha donat la fama. I especialment pel rigor geomètric i matemàtic com es va construir. Hi ha una  repetició obsessiva del numero huit, que en l’islam és un numero màgic: té forma peculiar octogonal, amb huit torres en cadascun dels costats, alhora octogonals. Hi ha huit habitacions per planta de forma trapezoïdal que estaven cobertes de mosaics d’estil àrab. Tot el conjunt en vista aèria sembla una corona imperial i representa el poder imperial de Federico II, conegut, a més a més com “puer Apuliae” fill de La Pulla, i com Stupor Mundi” sorprès del món”, i és que era una persona oberta de ment sense perdre el criteri propi.

És de pedra blanca local i combina diferents estils, hi trobem des d’elements romànics en els lleons de l’entrada a la cornisa gòtica de les torres, art clàssic als frisos, estructura defensiva i pinzellades islàmiques en mosaics. I sobre seguretat …a l’entrada hi ha sobre el portal, una xicoteta ranura per baixar un reixat per impedir l’entrada d’estranys. 

Entrem al pati i després passem per les  sales fins arribar al saló del tron. El castell és una obra excepcional per la perfecció de les formes i la fusió d’elements culturals de diferents èpoques i llocs. Ara, quan he tornat a casa i he buscat informació complementaria, ho sé. Reconec amb humilitat que mentre estic al lloc no sé trobar-li el valor i la grandiositat que es mereix i en certa manera em defrauda. Les explicacions que em donen en el moment em creen tants dubtes que no acabe d’entendre la funcionalitat i no acabe de visualitzar què feia el rei en les estances. I és que m’agrada generalment visualitzar les històries que envolten els llocs que visite i en este cas, és realment és difícil. Després reflexionant-hi canvie d’opinió i pense realment que el Castel del Monte és un lloc enigmàtic i no cal entendre per valorar-lo.

Des del pati alcem el cap i observem la forma octogonal de la construcció, i de sobte em sembla que estic en un pou. No era el pou en l’edat mitja simbol de coneixement?

A l’interior trobem uns espais alts amb voltes de canó creuat, són sales sense mobiliari. Hi ha unes escultures, algunes columnes, tot amb restos de marbre i la breccia coralina. Malauradament queda poc de la decoració antiga. Tot desaparegué pel pas del temps i tal volta el vandalisme. Antigament la pedra coral·lina decorava les xemeneies i les portes i finestres, mentre que al primer pis es va emprar més el marbre. De tot, ja queda poc, abans hi havia pintures i mosaics en parets i sostres. Hi ha panels informatius sobre la història de Frederic II i sobre el castell. Una maqueta ens mostra clarament la forma octogonal, les huit torres, i que mirant-la des de dalt sembla una corona.

Els salons semblen haver estat dissenyats per ser travessats seguint un recorregut obligat, tal volta relacionat amb la simbologia astronòmica. Tot el que es conta de Castel del Monte queda enlaire, tot és un “potser”, o “tal volta”... quina llàstima no trobar un document que ho explique, així eixiríem de dubtes i no especularíem. Ai! Si les parets parlaren! Quantes coses ens dirien!! Mentrestant, seguim el recorregut, mirem per les finestres cap al pati, travessem les portes...

La situació del castell també fou estudiada per a presentar llums i ombres en dies assenyalats, com els dies de solstici i d’equinocci. Així les portes estan orientades cap on eix el sol el dia 21 de març i el dia  23 de setembre.

Les dos plantes del castell estan connectades a l’interior de les torres per unes escales disposades en sentit contrari a les agulles del rellotge, a diferència de la resta de les construccions defensives de l’època.

I amb tot, arribem al saló del tron, que és on està la finestra que dona al portal de l’entrada. És on Federico II s’aïllaria amb els seus pensaments i on rebria a la cort. Se suposa. Ja sé que  Castel Monte és un gran misteri però és perfecte, arquitectònicament parlant, i tanta perfecció i simetria i... simbolisme... sempre atrau.

QUADERN DE VIATGE, tardor 2021, PUGLIA i BASILICATA