ARRIBES DEL DUERO: ZAMORA

Un passeig fluvial d’allò més interessant...i sorprenent. 

Els arribes del Duero són una successió de gorges que el riu talla sobre la roca granítica, hui els visite. És un Parc Natural, on hi ha una especial protecció d’aus, que pertany a Salamanca i Zamora, i limita amb Portugal. És just des de l’estació biològica internacional Duero-Douro en la frontera de Zamora amb la població de Mirada do Douro en Portugal, on iniciem el trajecte. 

Anem a pujar en un creuer ambiental, una nau-aula on duen endavant diversos projectes ambientals de cooperació Hispano-portuguesa. Va nàixer en 1994 i es va constituir formalment en 2002. A més a més del buc que parteix de Miranda do Douro, també hi ha altre vaixell que eix del llac de Sanabria. Són models de sostenibilitat. El projecte ha estat guardonat en diverses ocasions, tan en Espanya com en Portugal.

Mentre un autobús ens porta al lloc, imagine el que anem a veure, una gran depressió geogràfica mil·lenària del riu, imagine la tranquil·litat al vaixell. No és el primer creuer fluvial que faig, n’he fet alguns per Europa i m’alegra, per fi, fer este per un riu d’Espanya. Ja tenia ganes i encara no havia tingut l’oportunitat. Estic contenta, este mini creuer pel Duero és un dels al·licients en este viatge per Zamora.

De camí comencem a veure els Arribes quan creuem pel salto de Villacampo, una central hidroelèctrica inaugurada en 1949, ja comencem a entendre les particularitats d’estos Arribes del Duero.

Des de Zamora es tarda daltabaix una hora. Arribem a l’embarcador. Hi ha més grups de gent esperant el torn per al creuer. Nosaltres tenim la reserva feta i només cal confirmar que hi som. 

Mentre esperem veiem el que hi ha en la zona de recepció al visitant i  es nota que hi s’estudia la fauna i la flora del riu. Veiem una àrea de reproducció de llúdrigues, hi juguen a eixir i amagar-se. Saben que tots els visitants del Parc les estan mirant.

Pugem al vaixell.

El buc té una part coberta panoràmica total de vidre transparent i diuen que climatitzada i insonoritzada, amb capacitat per a 120 persones. També hi ha dos terrasses on cabem totes les 120 persones una vegada eixim a l’exterior.

El lloc s’ho val per la verticalitat dels penya-segats, per la fauna i la flora que hi s'estudia. Els seus projectes d’investigació i conservació d’hàbitats i espècies es financen a traves del tiquet eco turístic a bord dels seus bucs hidrogràfics. 

No s’ha d’oblidar que és un vaixell didàctic i s’ha de seguir l’ordre establert i les normes. Una de les normes principals és silenci per complir amb el respecte amb el medi ambient. Primer, en el trajecte d’anada, escoltem l’explicació de l'experta mirant a traves de les gran finestres que cobreixen eixa part del buc. Una jove, que ens diu que és filla d’espanyola i portuguès, explica en les dos llengües sobre la fauna i la flora, la geologia i sobre curiositats que ens envolten. Mentre explica trau plàncton de l’aigua i l’analitza amb un microscopi i el que es veu ho veiem tots a traves d’una gran pantalla. És un buc laboratori, i a més a més hi ha càmera infrarojos, micròfon per a la fauna...el buc disposa d’estabilitzador anti mareig que garanteixen una navegació suau. La jove que ens ho explica, amb la seua veu dolça i melodiosa, convida a escoltar-la i no perdre’s res del que conta. Molt interessant. Quasi sense adonar-nos-en, mirant d’un costat a l’altre a traves dels vidres els punts que descriu i mirant en la pantalla el plàncton,  hem arribat fins la Vall de l’àguila.

Quan el vaixell dona la volta i ja estem tornat, podem eixir a les terrasses a contemplar i gaudir del paisatge. Hi ha punts que l’altura de les roques és superior a 200 metres i la profunditat és de 50 metres. I quina aigua més verda!  Espectacular.

Entre els habitants del parc, a més a més de les llúdrigues que hem vist a l’entrada...a les roques veiem nius d’àguiles, de cigonyes...hi ha ratpenats ...veiem voltors sobrevolant la nau...

I que bé s’està cara al sol gaudint de la brisa i de la companyia...

I amb tot, hem arribat al final del trajecte. Ha esta tot un plaer encara que m’ha sabut a poc. Si algun dia torne agafaria un creuer de més durada o el pack doble...En este cas, quan més, millor.

Quan ja baixem de buc, ens acomiaden amb degustació de vins d’Oporto. Un bon final, no? en cada situació s'ha de traure temps per a tot, didàctica i diversió.

QUADERN DE VIATGE, ZAMORA i PROVÍNCIA, estiu 20021