RACÓ VIATGER de Mariló: ITÀLIA: MATERA- I PART ( Regió de Basilicata)

dissabte, 4 de febrer del 2023

ITÀLIA: MATERA- I PART ( Regió de Basilicata)

Matera és de les poques ciutats en el món que ha estat habitada contínuament des de la prehistòria. Hi són, com testimoni, les cases excavades en pedra calcaria, i no hi ha una ni dos, hi ha dos gran barris formant un amfiteatre. Una meravella.

Hui visitem un lloc especial que alhora em recorda un llogaret que tinc a prop de casa i estime. Visitem Matera, que em recorda a Bocairent, a la Vall d’Albaida, però Matera... molt més gran. U lloc i altre, tenen encant.

Estem en la regió de Basilicata, no està lluny de Bari o de qualsevol lloc turístic de La Puglia. S’hi pot accedir fàcilment. És altra regió més de les oblidades d’Itàlia, tanmateix, sortosament, les coses estan canviant perquè Matera és actualment un lloc molt visitat. El fet de posar-se de moda tornar a lo natural i a l’autenticitat ha contribuït a que es conega este llogaret tan peculiar.

Comencem el nostre recorregut en la plaça Vittorio Veneto i just davant de la Fontana Ferninandea, construïda en 1832 i que per allò del nom, que ve de Fernando II, de la dinastia dels borbons, rei de les dos Sicilies, ens recorda, també, casa nostra. Ocupa el lloc en la que hi havia altra font en el passat, la de 1557 que es va construir per garantir aigua en les cases perquè degut a l’augment de població arribà un moment que es va perdre el sistema de canals i recol·lecció d’aigua, així que va ser necessari construir un aqüeducte i unes fonts. La font concentrava gent que hi anava amb els cànters per carregar l’aigua que necessitava per viure. Actualment continua sent punt d’encontre però amb diferents finalitats, com trobada social. En la part superior està l’escut de la ciutat, amb la corona reial i una creu dalt.

La plaça és gran, espaiosa. Ja la veurem millor al final. Primer anem a conèixer els Sassi, el cor de la ciutat en el passat. Caminem per la via delle Beccherie. Matera és la tercera ciutat més antiga del món, de les habitades, després d’Aleppo, que és la més antiga. Ah Aleppo!, el cor se m’encongeix de tristor per la malaurada i quasi destruïda Aleppo que em porta tants records de 1997. La segona en antiguitat és Jericó, on també vaig estar de passada en un viatge a Israel. Així és, Matera ha estat habitada des de la prehistòria, ininterrumpidament, que es diu prompte. Dels segles IX a XI hi ha fossats, conductes i tanques, a partir del segle XI al XIII es construïren fortificacions, i continuà creixent durant el renaixement, al segle XV i XVI, i en el barroc durant el segle XVII. En les coves la gent vivia, els monjos feren capelles, i els camperols les utilitzaven com vivendes, on vivien o malvivien, però també morien, perquè les condicions d’habitabilitat cada vegada anaven a pitjor i per malalties com la pesta entre XVI i XVII quan molta gent va morir. Al XIX els barris es degradaren per falta d’higiene, per deteriorament de la pedra, per la convivència en espais tan reduïts i poc ventilats de persones, mules i ovelles... Ja clamava el cel! A la primera meitat del segle XX, les autoritats prengueren part en l’assumpte i per llei es desplaçà a la gent a barris més moderns perquè ja no podien seguir vivint tan precàriament.

Quantes històries al llarg del temps! Les imaginem a cada pas. Els Sassi estan formats per dos grans amfiteatres naturals excavats en la roca. La roca està formada per l’aglomeració de closques d’animals marins visibles a simple vista, algues i fragments pedra calcària. Anem a visitar tres parts: El sasso Barisano al nord amb palaus i cases modernes i el sassi Caveoso al sud, que conserva quasi intactes les cases excavades a la roca i la part més antiga de la ciutat, que és el barri de Civita, la part més alta coronada per la catedral. Cap allà anem.

Abans d’arribar-hi trobem miradors on admirar la imatge de les cases en les que el sostre d’unes són el terra d’altres, cases penjades en les roques, cases excavades... veiem esglésies, palaus... no em canse de fotografiar! I encara estic a l’inici de trajecte!

Arribem a la plaça del calderaro, que fa referència al gremi dels calderers.

Parem a la piazza del Sedile, dominada pel palazzo. Al segle XV era Piazza Maggiore i utilitzada com mercat, estava envoltada de comerços, tavernes, magatzems, botgues... El nom canvià en 1550 quan la plaça es va convertir en eix polític i administratiu perquè va acollir les oficines del governador, les presons i la seu municipal, “la sede” , és la raó del canvi de nom. Hi van estar fins 1944. El palau del Sedile, construït en 1540 es va renovar i modificat a l’aparença actual en 1779, modernitzant-lo i fent-lo d’estil renaixentista. Té una forma inusual, un gran arc d’entrada envoltat de xicotets nínxols amb estàtues de terracota que representen les quatre virtuts del bon govern: justícia, força, prudència i temprança. A les torres d’estil rococó hi ha dos rellotges, el de l’esquerra és de sol. I a la part alta els patrons de la ciutat vigilen, són san Eustachio i Maria Santíssima della Bruna on, posant atenció es pot veure als peus una representació dels Sassi. Sobre esta última estàtua hi ha altres opinions que diuen que és santa Irene, i que la patrona estava enmig i una turmenta la va destruir. En el cancell d’entrada s’hi conserven pintures. Actualment l’edifici és seu cultural i musical, és conservatori i hi ha un auditori on es fan concerts importants.

En el nostre passeig veiem nombrosos arcs, que són accessos directes als sassis.

Mentre mire pels balcons panoràmics em venen al cap els primers homes de la prehistòria i els inicis del cristianisme, els monjos en les coves, també els treballadors de diferents gremis o els senyors importants vivint en palaus. Així com, també imagine la mala vida de fam, penúries i malalties que s’hi viuria fins fa només uns seixanta anys. A partir de 1986 començà la recuperació dels barris. I així la resurrecció d’una manera de viure peculiar que acabà atorgant-li el Patrimoni de la Humanitat en 1993, segon es digué, per ser un sistema de vida que ve de milers d’anys i és important preservar per a la posteritat. Formen part del llistat el barri dels Sassi i el parc de les esglésies rupestres. Matera fou definida com una de les estructures urbanes organitzades més increïbles del món, una obra mestra d’ingeni i de la capacitat d’adaptació. la veritat és que ja és saber adaptar-s’hi estar vivint en coves foradades per ells mateixos...! També l’erosió de la pedra li donà formes. I l’evolució i millora de la ciutat continua. En 2019 Matera va ser capital europea de la cultura i pense que el títol va servir de trampolí per a que es coneguera en Europa i en Espanya, perquè les imatges promocionals que ens arribaven atreien de debò.

Entre arcs i cases o palaus, aprofitem cada mirador per parar. En cada parada no puc evitar pensar que eixe conjunt de cases, carrerons, esglésies, escalinates i balcons semblen un betlem, dels que es posen en Nadal. No cansa mirar els Sassi des de diferents balconades. No és monòton, és captivador.

Arribem a la catedral, dedicada des de 1627 a la Madonna della Bruna i a Sant Eustaquio. Està situada a la part més alta de la ciutat i divideix els dos sassi, el Sassi Caveoso i el Sassi Barisano. Fou construïda en estil romànic pullés en el segle XIII. A la façana domina una rosassa de setze rajos i un campanar al costat esquerre de 52 metres d’altura, que és veu des de molts punts i des de la llunyania.

Entrem. Té una planta de creu llatina i tres naus. Destaquen les relíquies de san Juan de Matera, el cor de fusta tallada, la capella renaixentista de l’Anunciació, el fresc que representa el juí final i especialment el fresc bizantí de la Madonna Della Bruna i el xiquet. I quin contrast amb les cases cova! El dia 2 de juliol se celebra la seua festivitat que data del segle XIV. Eix en processó sobre un carruatge decorat, cada any per un artista local. Per la vesprada quan la Verge torna a la catedral, hi ha una tradició en la que els fidels destrossen el decorat per emporta-se’l de record i alguns consideren com amulets. El dia acaba amb un espectacle de llums i color.

Tot seguit ens dirigim a visitar una casa gruta. De camí, en via Muro, trobem 5 estàtues de bronze de grandària natural, són uns joves junt a una font, un mira, altre dona una flor a la xica.... És la Fontana dell amore, inaugurada en 2020 i representa el passat de pobresa i costums simples. Els xics anaven a les fons per poder apropar-se a les xiques que hi anàvem a carregar aigua.

Quin racons més bonics té Matera...com em recorda Bocairent!

Seguim per carrers, amunt i avall, costeres i més costeres…escalinates…no s’hi poden evitar quan es passeja per Matera. Tot configura un peculiar casc antic que et transporta al passat.

Ja estem a la casa Grotta di Vico solitario. A Matera hi ha moltes obertes al públic. És una manera de mostrar la manera de viure d’un passat no tan allunyat. Els barris típics consistien en unes quantes cases amb soterrani o pis sobre el nivell del carrer, que donaven un aspecte comú i es comunicaven entre si. Les famílies cooperaven entre elles i era un matriarcat perquè els homes estaven tot el dia al camp o pasturant. Les dones s’ajudaven entre elles per tindre cura del fills o de la gent gran. Els pous o les forns eren punt de reunió.

Molt a prop està san Pietro Caveoso, una església rupestre construïda al segle XIII en una pendent. Va ser una de les quatre esglésies parroqials de Matera, junt a la catedral, que ja hem vist, san Giovanni Battista i san Pietro Barisano que vorem per la vesprada. A la façana destaca la rossasa i s’hi veuen tres portals barrocs, cadascun amb un nínxol amb una estàtua. Al portal principal està la Vrge de la Misericòrdia, a l’esquerra sant Pere i a la dreta Sant Pau. El campanar, piramidal i del segle XVII, té forma quadrada.

A l’interior hi ha un altar de fusta del segle XVIII amb un retaule amb diverses taules de fusta del segle XVI pintat per un artista local anònim i que representa a la Verge i al xiquet entre San Pere i san pau. Estos sants i Jesús, també estan representats al sostre, que em crida l’atenció. L’església tenia originàriament huit capelles, però per construir l’oratori s’eliminaren. En una capella de les que queden hi ha una pica baptismal del segle XIII.

Des d’este punt tenim molt a prop San Giovanni in Monterrone i santa maria de Idris, un de les imatges més fotografiades de Matera perquè són dos esglésies on es veu clarament com estan pràcticament excavades en la roca.

I per concloure esta primera part de la visita al Sasso Caveoso i civita se’n tornem cap al centre. Plou i quasi no sé ni per on vaig. Tanmateix me n’adone que passem per davant del Palazzo Lanfranchi, un edifici que data del segle XVII, que acull el museu d’art medieval i modern de Basilicata i que en dels costats de la façana, del mateix palau està la chiesetta della Madina del Carmile.

Seguim caminant, però ara amb més presses, l’aigua no dona treva. Passem per altres edificacions, com el museu d’arqueologia.

I l’església del Purgatori del segle XVIII que destaca per la particular forma d’arquitectura. Una vegada al mes fa celebracions ortodoxes. En el portal i la façana convexa el tema de la mort i la vida eterna està present. Veig moltes calaveres.

Molt a prop està l’església de Santa Chiara, del segle XVIII. Tot just davant hi ha una de les 5 escultures de bronze, “El piano surrealista”. Les 5 escultures s'escolliren per a que tothom que visitara la ciutat coneguera la poètica artística del Dali escultor. Hi estan des de 2018 quan Dali va fer una exposició amb al voltat de 150 obres.