El museu permanent de diorames
d’Albaida és, a banda del sentit religiós, una manera de veure com era el poble fa uns anys, una manera de
retrobar-se amb el passat.
La ciutat d'Albaida té alguns atractius que la fan mereixedora d’una visita. Té entre
altres coses, el seu palau dels Milà i Aragó que és una meravella, també
hi ha un museu internacional de titelles únic on és
un goig entrar-hi per observar la gran varietat de titelles que hi ha de tot el
món i també té un museu de diorames
que en Nadal és visita obligada.
El museu es va inaugurar en desembre de l’any 2002, fruit de molt de
treball anterior per part de l’associació de betlemistes de la localitat, que ja
va camí dels quaranta anys de fundació. Això són molts anys i veterania, és molta expereincia acumulada garantia d’un treball ben fet. El museu s’hi troba
al casc antic, junt al palau i al museu de titelles, així que d’una visita es
pot fer tot.
En un món i societat cada vegada més diversa, de religions i nacionalitats, cal matisar que no és condició indispensable ser de la religió catòlica per
admirar els diorames d’Albaida. Tothom sense distinció pot observar i valorar l’art manual com està fet:
és un art minuciós i detallista, un art on cal posar molta atenció i tenir paciència.
I també tothom, especialment qui coneix
el poble, pot veure com els passatges representats,
que no deixen de ser escenes de vida, estan situats en llocs emblemàtics de la
localitat. Cada diorama conta una història que tal volta hem escoltat o llegit
a la bíblia però tal volta no podem imaginar. Tan se val. Només veure-ho és
bonic. Per això tothom pot anar a visitar-lo i qualsevol persona d’alta religió
valorarà.
En els diorames no falten elements com l’aigua, els diversos arbres i
arbusts, les persianes a les finestres o cortines de tela. Veig molts tipus de
gerres, algunes hui en dia les coneixem perquè formen part de la decoració de
casa i abans eren d’us quotidià i necessari per a viure cadascuna amb un nom diferent
segons la seua utilitat. I tot ho trobem en
xicotetes dimensions que és més difícil de fer.
I és que part de l’essència dels betlemistes en general és mostrar la
cultura rural amb les muntanyes o rius i els oficis que poblen els pobles que
els envolten. Els diorames d’Albaida mostren
en la llunyania el desert i les palmeres, mostren un paisatge que no es
nostre però alhora hi ha carrers del poble fàcilment identificables. Eixa
barreja m’agrada, està ben representada. Veig un diorama que és l’església del
poble i altre que és un antic teatre. Tambè hi ha antics carrers del poble. Que bonic! Segur
que fins i tot la gent representada en eixos carrers eren habitants del poble.
Els d’Albaida són gent amb sort, en el museu de diorames tenen una manera
de veure com era Albaida de fa uns anys, així el passat arquitectònic no
s’oblida i es poden fer més idea de com era la vida dels seus avantpassats.
El museu va renovant-se va ampliant amb nous diorames, així que no importa
repetir la visita, perquè sempre es pot trobar novetats o detalls que en la
visita anterior han passat desapercebuts. I és que hi tant per a mirar!.
Jo hi he anat moltes vegades i no em canse de mirar els diorames, alguns tenen
els llums estratègicament col·locats
perquè il·luminen un element important, o tal volta mostren el camí que ha de
seguir el personatge que hi ha.
Jo he anat i seguiré anant, per descobrir nous racons il·luminats i més detalls.
Jo he anat i seguiré anant, per descobrir nous racons il·luminats i més detalls.
QUADERN DE VIATGE, ALBAIDA 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada