I en una plaça acollidora del poble, trobem uns interessants museus dins
d’un imponent edifici amb història.
Aielo de Malferit és un poble menudet de la Vall d’Albaida que té un palau
ple d’història o d'històries, com les que hi ha en cadascu dels racons i carrers. I és que no només hi ha que contar sobre les grans
casones, castell o palaus, cada casa ha
viscut i viu un món particular.
Jo sé un poc de les cases particulars d’este poble, algunes guarden
històries curioses i han viscut personatges dignes de novel·la. I per a eixe
destinació em guarde el que sé. Ara no és el moment.
Hui us parle de la Casa-Palau, un edifici que sobreïx en una plaça
acollidora, punt neuràlgic en el passat aieloner. Guarde fotos del dia de la
inauguració despres de la rehabilitació. En aquella ocasió vaig fer un
recorregut pel que anaven a ser les dependencies de l’ajuntament. Que bonic va
quedar, i aprofitable. Em sembla perfecte que els monuments s’usen per a
serveis públics i que no estiguen tancats i només oberts a hores concretes.
Els orígens de l’edifici daten del segle XV, quan arribaren els senyors de
Malferit, i es creà amb doble utilitat, per una banda la residencial i altra la
defensiva.
Des d’aleshores l’edifici ha patit moltes reformes, la més important és la
de segle XVIII, sent residents els Roca,
és quan es transformà en un palau. A
finals del XIX la reforma la portaren endavant els Mercader donant-li l’estil
neoclàssic que és el que trobem. I la més recent, la que jo he conegut i veia fer
dia a dia, en la qual el palau que estava apunt de caure es va convertir en la seu de l’ajuntament.
De menuda escodrinyava pel forrellat de la porta i veia un gran pati amb
una escala decorada amb rajols d’un blau intens. Sentia molta curiositat.
Imaginava la vida de la marquesa i del marqués passejant per les dependències,
pujant i baixant les escales. Recordava el que contaven led persones grans del poble de
quan a principi de segle XX arribaven carruatges amb la família sencera acompanyada
d’un seguici de criats i criades, i com
el poble es revolucionava front a aquella arribada anual.
Jo ja no vaig conèixer eixa època, jo vaig veure l’edifici en ruïnes i
només veia aquell pati gran a través del pany per on els xiquets i xiquetes
encuriosits miràvem.
Una vegada restaurat podem recórrer les dependències ocupades per l’ajuntament,
ara amb utilitats variades i també els museus que alberga.
Per una banda està el MUSEU d’HISTÒRIA LOCAL situat a la sala noble, que
mostra de manera molt gràfica i didàctica l’evolució de l ahistòria del poble i
mostra personatges rellevants. Tambè hi ha un apratta dedicat a la botelleria i
la història de la coca-cola.
Des d'esta part del museu, s’accedeix al celler, que
està restaurat i ens dóna idea de la seua funcionalitat en temps passats.
Al Palau també podem visitar el MUSEU D’ELVIRA APARICIO, una ceramista aielonera que mostra el seu art
ceràmic per a que gaudim amb ell. És un gust mirar amb deteniment les peces que
fa, tenen molts detalls minuciosament representats.
QUADERN DE VIATGE, AIELO DE MALFERIT, any 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada