TRANSILVÀNIA: EL LACU ROSSO

El nom de Transilvània, literalment significa"País més enllà de la Floresta" i és just el que es veu al llarg d’esta zona: muntanyes i més muntanyes, boscos i més boscos, rius... i entre tot, un llac molt visitat i estimat, el Lacu Rosso.

Estem visitant Romania, un país que sorprén. Hem estat a Bucarest passejant pels seus carrers i bocabadant-nos amb el seu Parlament, tambè hem estat a Sinaia, on hi ha un monestir i un palau bonic. I hem visitat una fortalesa rural a Prejmer. I seguim viatge.

        Admirant  uns paisatges de boscos frondosos, i per moments patint per anar per una carretera estreta infernal, arribem al Llac roig.  

Curiosament uns quilòmetres abans d’arribar-hi,  enmig de cap lloc,  hem vist tres vaques soltes que sense fer cas als cotxes, menjaven tranquil·lament o creuaven la carretera. Els cotxes mentrestant feien torn per passar per no atropellar-les, quan s’hi trobaven de cara, perquè el cami era estret. I les vaques es mostraven impassibles anant al seu aire. No deixe de preguntar-me què feien les vaques allà, a soles perquè semblava que a prop no hi havia cap granja. Segurament elles eren coneixedores del terreny i sabrien tornar a casa.

          El llac Roig està a 980 metres d’altitud i té una profunditat màxima de 10 metres, és el llac més gran i jove del país. Es va formar de manera natural al segle XIX, concretament l’any 1837 quan es va desprendre una part del Monte Ghilcos i van haver víctimes mortals, és per això lo del nom que en magiar significa "muntanya Assasina". I és que  molt a prop està la ciutat de Gheorgeni d’origen hongarès que empra el seu idioma local per escriure els cartells dels comerços.

No se sap la causa del naixement del llac, tal volta van ser les pluges torrencials o un terratrèmol. I el nom del llac roig, li vé perquè hi arriben aigües de rius amb sediments d’òxid de ferro, uns sediments que des d’uns anys enrere s’estan controlant perquè van dipositant-se al fins i reduint el volum de l’aigua del llac, i a eixe ritme el llac anirà desapareixent.

       El color roig no sempre s’aprecia, depèn de la llum i de la zona. 

       Estem en estiu i el llac rep molts visitants per a passejar i gaudir de la natura. En hivern el llac es congela. Era lloc obligatori de estiuejar en temps comunista. I actualment també és lloc de peregrinació turística.

         És idoni per a fer trekkings, passejos en barca... un lloc que ha fomentat el turisme rural. Les parades de Kalács no falten, allà on anem en trobem.

        Una peculiaritat del llac és un bosc singular que hi ha enmig del llac, que es va produir en inundar-se un bosquet abans del despreniment, l’aigua es quedà embassada i va matar els avets que ara llueixen petrificats sobre la superfície, sembla una imatge fantasmal, com molt en Transilvània, país que vol crear una imatge tètrica i misteriosa... però en este cas és real.

QUADERN DE VIATGE, ROMANIA, estiu 2018