ALEMANYA: FRANKFURT AM MAIN

A Frankfurt, amb cognom del Meno per a que no haja confusió amb altra ciutat, trobem una combinació harmònica d’antic i modern. M’agrada.

Hui el dia comença molt matí, agafe un avió cap a Alemanya, cap a Frankfurt concretament. El vol no es fa massa llarg perquè tanque els ulls i dorm un poc. Per sort estava desperta quan quedava poc per aterrar i he pogut veure l’skyline de la ciutat des del cel: una panoràmica espectacular dels gratacels. 

Consulte el llibre-guia per saber quins edificis són i llig que entre els més alts de Frankfurt  està l’Europaturm de 331m, el més alt després de la torre de TV, el Commerzbanc Tower de 259m, el Messeturm de 257m i que s’identifica fàcilment per la seua forma de llapis, Westendstrase de 208m, la Main Tower de 200m famosa pel mirador on s’hi pot pujar, la Tower 185 de 200m,   el Trianon de 186m... i molts altres més que passen dels 100 metres. Són els que estic veient, alguns  dels grata-cels més alts del món.

Aterrem. És el segon aeroport internacional més gran d’Europa i  la major font de feina de la regió. Està a 12 quilòmetres de la ciutat. Cap allà vaig.

Pare a la zona de Bockenheim, Westend i Messe, que són els voltants de l’hotel on m’hi quede. Hi ha uns quants hotels més en la zona perquè a prop hi ha recintes de fira que acullen molts viatgers que van a la ciutat per treball. 

Només arribar a l’hotel conec uns espanyols, David i Goretti, que ja coneixen la ciutat i van a donar una volta per acomiadar-se de Frankfurt i d’Alemanya. El seu viatge acaba a la vesprada. Però per a mi és el primer dia i com fins a la nit no coneixeré al grup amb el qual viatjaré durant 10 dies, decideisc anar-me’n amb ells. Tot un encert.  

Anem a peu de l’hotel al centre històric, David domina el google maps i a més  a més recorda el que ha vist el dia d’abans quan va fer la visita a la ciutat, així que anem directes on volem. Fa les funcions de “guia acompanyant” perfectament. 

Que bé! encara que sé que part del recorregut que estic fent en companyia d’esta parella de Canàries el faré al dia següent amb el grup amb qui compartiré viatge per Alemanya i el guia Alejandro dirigint-nos. Així que al final seran dues mirades en companyia de gent diferent i pel que sembla, l'oratge canviant en tot moment.

No molt lluny de l’hotel trobem molts dels recintes on tenen lloc els Congressos i les nombroses fires de renom. La fira del llibre és molt important.

L’emblemàtica torre Messeturm de 256m d’altura destaca, és centre d’exposicions, també anomenada “el llapis roig” perquè ho sembla. L'edifici es veu des de qualsevol punt, des de l’habitació de l’hotel on em quede també.

El primer dia necessitem una farmàcia i la trobem dins de l’estació de trens Hauptbahnhof. I mentre comprem, fem una ullada a una de les estacions més importants d’Alemanya.

Al voltant de l’estació està en el que s’anomena barri roig, està ple de clubs i de llocs de diversió. Hi ha molts drogoaddictes que acudeixen al barri en busca de la dosi, i se sap. Este barri és una manera de controlar-los tenint-los tots en un lloc concret. Sanitaris encarregats els proporcionen ajuda, els registren i els faciliten  higiene, també els  donen xeringuilles noves i els ofereixen tractaments contra l'addicció per als que volen rebre'n. El barri vol perdre la mala reputació i va canviant a poc a poc. Ultimament està obrint restaurants i bars nous que són de moda i on va tot tipus de gent.

Seguint el passeig ho mire tot amb ulls curiosos, em criden l’atenció algunes escultures per la grandària...

...o també per la singularitat, com Hamering Man que fa honor als treballadors del món i el treball conjunt per fer d’este món un lloc millor.  Hammering Man és una de la sèrie d’escultures  col·locades arreu del món, que són cinètiques i fetes amb acer pintat de negre. Representa un home amb braç motoritzat donat colps de martell. El braç mecànic funciona amb una motor intern que està cronometrat per a que funcione en horari de treball, és a dir, està parat abans de l’eixida del sol i a boqueta nit, ben entrada la vesprada. El Hammering Man de Frankfurt té 21m d’altura i és de la dècada de 1990.

L’escultura de la corbata resulta curiosa, està situada front a l’entrada del Banc Central alemany. Està feta en honor als executius de les finances que treballen en este districte i que són tan importants per a la ciutat.

I és que estem al barri financer i  estem passant pels famosos grata-cels que havia vist des de les altures abans d'aterrar l'avió. Són gratacels de cristall, acer i formigó. Hi ha qui diu que esta zona sembla Manhatan, per la qual cosa, fent un joc fonètic a Frankfurt se l’anomena  també la “Mainhattan alemanya”. No cal dir que és una comparació exagerada, perquè a Nova York hi ha molts més grata-cels, però si que és cert que caminant entre estos edificis tan alts de Frankfurt, la sensació de ser com una formigueta és la mateixa que la que se sent en la ciutat americana.

Hem deixat enrere la Main Tower de 200m. La Main tower és una de les torres més importants (el 4t grata-cels més alt de Frankfurt)  perquè té punt d’observació entre les plantes 55 i 56, on admirar la panoràmica de la ciutat. Aparentment sembla que són dues torres, una quadrada i altra circular, però en són una perquè estan unides. Volíem pujar-hi, però el preu és elevat i a més a més hi ha una llarga cua i cal esperar molt. Altra vegada serà.

Anem a buscar l’escultura de l’Euro que està davant de l’Eurotorre. De prop es veu molt gran. Té 14m d’altura.

Al costat de l’escultura a l’Euro està l’edifici nou de l’Opera.

I just enfront, està el Teatre antic de l’Opera, Alte Oper, edifici neoclàssic construït entre 1873 i 1880, destruït a la guerra i reconstruït entre 1976 i 1981 basant-se en els plànols originals. L’antiga Opera és un dels edificis més culturals de Fankfurt i  destaca entre tant d’edifici modern i el Banc Central europeu.

La ciutat té aires moderns perquè durant la segona guerra mundial, l’any 1944 un  80% del centre medieval va ser destruït. Destrucció i morts, mataren més de mil civils. Maleïdes guerres  que no miren on ni a qui!. Aleshores s’optà per construir de nou i no reconstruir. Així i tot a Frankfurt, si que hi ha una part del centre històric reconstruïda en l’estil original. Per tant, a Frankfurt trobem una combinació harmònica d’antic i modern. En realitat no es pot separar ciutat moderna de ciutat antiga perquè en molts casos els edificis conviuen i estan uns junt a altres.

Hem entrat al casc antic, a la plaça de san Pablo,  per un arc que són dependències de l’ajuntament. La plaçà és acollidora i dóna a zona comercial. Amb més temps estaria molt bé un passeig per explorar on van a parar tots estos carrers tan bulliciosos i plens d'activitat. Hi ha moltes tendes, restaurants i ambient.

I una vegada a la plaça, hi trobem un dels monuments més importants de Frankfurt, l’església protestant de San Pablo, inaugurada l’any 1989. L’any 1848 es va convertir en seu del Parlament, on va tindre lloc la primera reunió per redactar les bases de la Constitució moderna d’Alemanya. Destruïda en guerra, degut a la seua importància per ser símbol nacional de llibertat i democràcia en Alemanya, va ser el primer monument reconstruït.

Li donem la volta a l’església i trobem una escultura que recorda a les víctimes de l’holocaust. El nom d’Auschwitz està hi escrit, és el primer del llistat.

I arribem a la plaça Römerberg, el centre històric on estan els edificis  més emblemàtics, és el lloc on tothom va. I cert que és una plaça plena d’encant, realment fotogènica per l’arquitectura i  pels colors, que siga en dia nuvolós o solejat ressalten. En els dos dies que jo hi vaig hi ha moments amb sol brillant i altres amb núvols que cobreixen el cel. I sempre és una palça bonica. Atrau mirar i no perdre detall.

El primer dia estan fent una sessió de fotos a un jugador de basquet que crea expectació.

La plaça Römeberg és del segle XII i té importància històrica i arquitectònica. Hi ha molts edificis que l’envolten, està el Römer o l’antic ajuntament edificat l’any 1405, on foren coronats alguns dels reis i emperadors més importants d’Alemanya. Destaca el frontal, que en realitat són tres façanes, en forma de punta perquè al segle XV per fer l’ajuntament el govern comprà varies cases.

Front al Römer està el palau de justícia amb la font de la Justícia que presideix la plaça on hi ha una estàtua preciosa de la Senyora de la Justícia. La font va ser construïda en arenisca roja l’any 1611 i és la font més antiga de Frankfurt. Durant la coronació de l’emperador Mathias I de Hansburg l’any 1612, de la font eixia vi en lloc d’aigua. Imagineu-se l'alegria dels veins!. Cal donar-li la volta i observar-la des de totes les perspectives. És bonica.

Pare l’atenció en les vistoses cases que hi ha just enfront de l’Ajuntament amb entramats de fusta, se les anomenen “ostzeile” i foren reconstruïdes segons planols antics a l’any 1986.

I parem a mirar l’església de San Nicolas amb només una torre en forma de agulla. Està feta amb pedra gres roja i la construcció fou iniciada al segle XII. Era l’antiga esglesia del palau. Després de la Reforma es va prohibir el culte catòlic i esta església s’utilitzà com a magatzem durant les fires i també com arxiu. Sempre hi havia un empleat amb una trompeta en la part superior de la torre que avisava en cas d’incendi o quan arribaven vaixells. Des de 1721 és església  luterana. És de les poques construccions de la zona que sobrevisqueren però li van haver de fer molta restauració. 

Se sap que esta església abans  era catòlica perquè damunt de l’agulla hi ha un gall. A partir d'este moment  que m'han contat esta curiositat, miraré les torres de totes les esglésies d’Alemanya  per comprovar si el gall està o no està.

Recorde la plaça d’un primer viatge llamp a esta ciutat, encara que han passat molts anys... i és que els edificis són cridaners per la varietat d’estils i colors i... són dificils d'oblidar.

Mirant per un carrer lateral veiem la Catedral de San Bartolomé, construïda en pedra gres roja al segle XIII. La catedral va ser lloc de coronació dels emperadors durant més de 400 anys. En realitat és col·legiata, destaca la impressionant torre de 96 metres, que va ser fins a la dècada de 1950 l’edifici més alt de la ciutat. La torre de la catedral no va ser enderrocada durant la guerra, servia de referència per als bombardejos perquè assenyalava el centre de la ciutat.

Dóna ganes de quedar-se més temps, encara que la plaça és menuda i en no res està vista, però és el sentiment d’estar trepitjant un escenari ple d’història de la ciutat, és no voler acomiadar-se’n de la plaça més important i acollidora. Però hem de seguir... Frankfurt té altres racons bonics.

Una vegada vista la plaça ens dirigim cap al riu Meno.

Arribem a Eiserner Steg, pont construït l’any 1869 pels propis ciudatans de la ciutat per connectar el casc antic amb el barri de l’altre costat. Abans de pujar al pont, veig uns senyals que mostren fins on ha arribat l’aigua del riu en diversos anys. I em pose les mans al cap pensant en les grans riuades patides en la ciutat! El pont és d’estil neogòtic i se li han fet modificacions, l’última l’any 1993.

Des del pont hi ha unes fabuloses vistes de l’skyline. Hi es veu el banc europeu  que es va construir en plena crisi económica i va comportar polèmica. L'edifici el vam pagar entre tots els europeus.

Amb David i Goretti el primer dia a Frankfurt he fet una ruta prou completa que acaba a un parc on està l’estàtua de Gutternberg. Hi dinem en una de les paradetes de menjar que l’envolten. Jo taste la sidra típica, que sincerament no té res d’especial si la comparem amb l’asturiana espanyola. 

Guttenberg nascut a Magúncia, va inventar la impremta moderna a meitats del segle XIV. El monument que està a la plaça es va inaugurar amb motiu del 400 aniversari de l’invent. L’estructura és de gres roig i esta formada per Gutterberg i els seus impressors i mecenes.

El segon dia d'estada a Frankfurt, ja amb els nous companys de viatge, tornem a passar per esta plaça... i recorde la sidra i l’ensalada de salmó, fumat al moment, que costava un ull de la cara. 

I també, el segon dia anem de nou pel districte financer, a la plaça principal del casc antic i al pont. A més a més de camí veiem  alguns edificis i llocs per on no vaig passar el dia d’abans, com és l’altra part del riu, on estan molts museus i cases burgeses del segle XIX. Des d’esta part del riu també hi ha boniques vistes.

També hem passat fugaçment per molts carrers, avingudes i places amb construccions emblemàtiques  com l’edifici Hauptwache d’estil barroc, que abans era una presó i ara és una cafeteria. 

Així com hem vist fugaçment l’edifici de la bolsa, que  quasi em passa desapercebut i és que els bous característics que hi ha davant, els veig de lluny. L’edifici va ser construït l’any 1843 en estil neoclàssic. Frankfurt és la seu d’una de les majors bosses financeres del món.

I amb tot, m’acomiade d’una de les ciutats econòmiques més importants d’Europa i del país, una ciutat que ocupa el lloc cinquè de població d’Alemanya, tenint en compte que només 4 superen el milió d’habitants: Berlín, Munich, Hamburg i Colònia. Cap allà vaig ara...Les 4 les visitaré en els propers dies.

Bé puc dir que la ciutat de Frankfurt l’he vista per partida doble seguint dos guies diferents: un dia amb David, el “guia improvisat”, he fet una primera mirada de la ciutat i altre dia amb Alejandro, el "guia especialitzat",  amb qui he tornat a veure Frankfurt escoltant la història que l’envolta. 

I Alejandro ho ha explicat molt bé. Des del primer moment he sabut que seria un bon guia i que li agafaria confiança per preguntar-li els dubtes mentre durara el viatge i també després, quan estiguera posant en ordre les notes.  De fet aixi ha sigut, i ja en casa mentre reescric per al blog, continua contestant el que no sé sobre el viatge. Gràcies.

QUADERN DE VIATGE, ALEMANYA estiu 2019