ALEMANYA: CASTELL DE NEUSCHWANSTEIN, EL CASTELL DEL REI BOIG

Cert, val la pena la visita al castell per la idíl·lica estampa exterior, per l’originalitat de l’interior i pels paratges que l’envolten.

Plou, i no poc. Hi ha boira i no poca. Sortosament de tant en tant escampa. Anem cap a la zona de Fussen, a Schwangau, on està el castell que volem visitar. Està a poc més de 100 quilometres de Munich i a 5 quilòmetres de la frontera amb Àustria.

De camí, vaig admirant les praderes bàvares, és un paisatge envoltat de gastofs i esglésies amb cúpules amb forma de bulb disseminades en el camps. Als camps veig llocs on hi ha flors o carabasses  per a vendre, però no hi ha venedors. És curiós. El preu està al costat, una caixeta per deixar els diners també. Es veuen tisores i cordes per fer rams o bosses per emportar-se les carabasses,  és a dir tot el que cal per a l’autoservei. Cadascú pot anar-hi i agafar el que vulga i després pagar-ho. I són honrats i ho fan.

I enmig del paratge idíl·lic i bucòlic que ens acompanya en tot moment, de sobte en la llunyania es veu el castell de Neuschwanstein en un turó aïllat i rocós. I recorde que fa uns anys, fent caminades pels Alps, veia de la mateixa manera allunyada, este castell de somni i  ja aleshores el recordava d'altra visista anterior que havia fet molt anys enrere. Així que és la tercera vegada que veig estes vistes tan esplèndides del castell des de lluny. I m’alegre poder gaudir de la vista en este moment perquè amb la boira que apareix i desapareix, no sé si quan arribem el podrem veure.


Luis II o Ludwiing, fill de Maximilià i nascut el 1845 i mort l’any 1886 se’l coneix pel  Rei boig. Diuen que el nom li ve pel seu caràcter romàntic i somniador, perquè era introvertit i sempre vivia tancat en un món fantàstic i estrafolari. Qui sap que li passava en realitat pel cap al rei Luis II de Baviera? No li agradava el món que l’envoltava i va voler crear la realitat pròpia. 

El castell sembla de conte, i de fet ho és. És un castell medieval que desprèn fantasia i del que diuen és dels més impressionants d’Europa. De fet va ser declarat Patrimoni de la Humanitat junt a altres dos palaus de Luis II: Linderhof i Herrenchiemsee.

Arribem a la xicoteta localitat des d’on s’accedeix més ràpidament al cim on està el castell. Tenim reserva per a entrar, és imprescindible. Hi ha tanta gent! I l’horari està molt controlat i hem de seguir tots el ritme que marquen. 

Mentre esperem donem una volta pel poble on només viuen dues famílies, perquè en realitat és un gran centre turístic amb hotels de primera classe, hostatges, alberges, cases de camps, apartaments granges, càmpings i parc per a caravanes i botigues. Tot al servici del castell. A Schwangau se l’anomena el racó del rei.

I com plou! Alçant la mirada veiem el castell de Schwangau que acull museus. 

I malgrat la pluja, ens apropem al llac Alpsee amb els Alps de fons, que segons la boira tapen o no tapen, es veuen o no es veuen. Que bonic, estes imatges em recorden llacs de Baviera visitats anys enrere.

I no para de ploure. Per sort, per ara la boira no tapa la silueta tan famosa que hem vingut a veure.

El castell està en la part alta del poble. Un bus ens apropa i ens para al pont de Santa Maria construït l’any 1850. També està l’opció del cotxe de cavalls. El pont colgant de Marinbrücke és el que ofereix la vista panoràmica per excel·lència, travessa el congost del Pöllat a 100 metres d’altura. S’hi troba a uns 600 m de l’entrada al castell.

I quan arribem-hi, amb el fort vent i la pluja insistent que quasi ens tomba,  quedem decebuts perquè no s'hi veu res. El castell està totalment tapat per la boira.

Però s’ha de ser optimista i pacient... i esperant el temps suficient, a poc a poc la boira va destapant-lo. És molt a poc a poc... però jo segueisc el procés i el fotografie.

Fins que al capdavall s’hi veu. No és la imatge típica de les postals amb sol o neu, però no deixa de ser una estampa bonica, perquè el castell ho és, siga com siga.

En eixir, un panel explica el recorregut que hem fet i el que ens queda. Hem de caminar uns 15 minuts costera amunt per arribar a la porta d’entrada. Plou amb gana.

Per accedir a l’interior hi ha cues però també organització. I una vegada dins bocabada, cada sala o habitació és diferent. Ludwing era una persona culta i sensible, i es nota quan es visita el seu castell que està ple de referències a la literatura i a les llegendes, a la música, a la poesia... Va ser un desig convertit en realitat que a més a més va inspirar  Walt Disney per  ambientar els seus contes com “La bella durmiente” i després “Disneyland”. 

El rei des de sempre va estar influenciat per la mitologia germànica. Les operes de Wagner, que era amic seu, van augmentar el deliri que tenia pels herois romàntics i el seu desig de convertir-se ell també en un rei de conte. I creà tres castells, el de Neuschwanstein és el més extravagant, una de les joies d’Alemanya representant de l’edat mitjana alemanya.

És un lloc especial. Fins i tot hi ha una gruta que comunica una sala amb altra. Gaudim durant 30 minuts curts seguint el que conta l’audioguia en espanyol  sobre la fantasia creada per Luis II de Baviera: salons  de luxe com la sala del tron, corredors amb llums, el primer telèfon mòbil de la història, i finestres amb vistes als Alps que nosaltres no podem veure per culpa de la boira. De tot el que estem veient no podem fer fotos però n’agafe unes poques de les autotitzades que estan a la web.

Fotos procedents de google imatges.

Cada sala bocabada. El castell m’agrada per peculiar, el que no m’agrada és la massificació i l’obligació de seguir el ritme que marquen. 

Si que es poden fer fotos de la cuina, amb modernitats incorporades.

També es poden fer fotos des d’un mirador. S’hi veu el pont on havíem estat una hora abans...ara no hi ha gent i està sense boira.

També es veu de lluny el castell Hohenschwangau on va viure el rei de xicotet i va ser construït pel pare Maximilano II sobre una fortalesa del segle XII.

Els arquitectes i obrers començaren la construcció de Neuschwanstein a només 2 quilòmetres del castell del pare l’any 1868, i així el rei podia supervisar les obres. Van tardar 17 anys i gastaren una considerable quantitat de diners. Tants que se li van acabar i no en va tindre prou per enllestir-lo. Tot pagat del seu fons personal. 

A l’eixida hi ha una maqueta del castell completa, del que està costruit i el que va quedar per fer. Una meravella.

La baixada la fem a peu, són uns 15 minuts. Llàstima que ploga perquè ens estem perdent les vistes al Alps. Mentre baixe pense en el que he vist i imagine la vida infeliç portaria el rei, pense en el seu fort desig d’evasió i en l’excèntrica obra inacabada que va crear per buscar refugi.

Malauradament el somni de viure en el seu món es van  truncar. Hi ha molts mites sobre la vida del rei. Només va regnar durant 2 anys perquè va ser diagnosticat d’esquizofnia, hi ha qui diu que el diagnòstic va ser un complot familiar. Ludwing va morir misteriosament als 40 anys dies després de veure’s obligat a abdicar per demència. Al castell només va viure 170 dies abans de morir. Poques setmanes després els hereus obriren el castell al públic per anar sufragant els deutes. Actualment és una de les majors atraccions d’Alemanya.

En arribar al poble...li donem una última mirada al castell...la boira el deixa visible i el podem veure per acomiadar-nos-en.

QUADERN DE VIATGE, ALEMANYA, estiu 2019