ALEMANYA: DRESDE

Dresde és una ciutat assombrosament preciosa...i esgarrifa pensar com va ser destruïda  injustament en la cruel guerra!

Hui visitem Dresde envoltada de zona boscosa i praderes, a quasi 200 quilometres de Berlin, és la capital de l’estat de Sajonia. Dresde té un nivell alt cultural i artístic, i eixa fama li ve del passat, quan era anomenada la Florència de l’Elba i era un gran centre ple d’art. Actualment ho és de nou perquè després de la guerra gran part de la ciutat es restaurà.

 I si dic que va ser destruïda injustament en la guerra és perquè la ciutat va ser bombardejada quan ja la guerra estava a punt d'acabar. I això és més dur encara de suportar. Faltaven dos mesos per al final, que arribà quan Hitler se suïcidà. Els bombardejos començaren un 13 de febrer, dia de carnaval. A més a més Dresde no tenia interès militar, era una ciutat cultural i la crueltat arribà quan es va crear deliberadament una turmenta de foc huracanada llençant al voltant de 4000 tones de bombes explosives i incendiaries durant el 13, 14 i 15 de febrer. Eren bombardejos inesperats, “bombardeos en alfombra”, fets essencialment per destrossar totalment i desmoralitzar encara més a la població alemanya.

Els atacs van causar moltes víctimes i destrosses. S’emportaren la vida d'entre 25000 i 40000 persones que posteriorment foren incinerades o enterrades en fossats comuns. I els atacs van enderrocar les seues cases però també van destrossar tota la bellesa cultural que la ciutat guardava. Dresde va ser arrasada quasi per complet, els monuments s’hi destruïren en cremar-se, les fortíssimes temperatures desferen el vidre o els metalls. La gent moria calcinada o asfixiada fins i tot  en els mateixos refugis antiaeris degut als gasos de la combustió o la falta d’oxigen. Algunes persones pogueren escapar però el trauma de l’experiència els quedaria per sempre.

A Dresde no li van caure més bombes que en altres llocs, ni va tindre més víctimes que altres ciutats però si ha quedat com el símbol de la barbàrie bèl·lica perquè va ser una acció dura i desproporcionada que hi ha qui la cataloga de crim de guerra. 

I cada 13 de Febrer la ciutat celebra actes commemoratius sobre la devastació. Malauradament cada vegada més s’està emprant este dia com a manifestació neonazi. Els radicals aprofiten el dia i el lloc simbòlic com signe de força.  

Amb la caiguda del Mur de Berlin començà un nou futur per a la ciutat sent  parcialment reconstruïda. Actualment Dresde continua restaurant i transformant-se, creant nous edificis,  renovant-se i  evolucionant. Dresde es veu fàcilment en un passeig a peu pel centre.

Anem directes la seua església principal que està tot just al costat d’unes edificacions noves. És el barri Neumarkt, amb botigues de luxe i moda, galeries d’art i bons restaurants.  El dia d'abans va ser dia festiu i hui trobem en tota la ciutat un cert desordre perquè hi ha en les places principals persones que estan desmuntant paradetes i  atraccions musicals. Hi ha un poc de barbull diferent a l’habitual.

Frauenkirche és l’església protestant més destacada de la ciutat i de la regió de Sajonia. D’estil barroc va ser construïda entre 1726 i 1743. En guerra va ser destruïda més que pels impactes de les bombes, per les altes temperatures que s’originaven després amb els incendis. Quan va caure el Mur de Berlín començà la nova vida de la ciutat amb les reconstruccions. Les obres de l’església foren entre 1994 i 2005 fonamentalment emprant fons alemanys i britànic com símbol de reconciliació. En les obres s’utilitzaren les pedres originals que es van poder recuperar.  

Mentre la contemple em puc imaginar l’edifici en part enderrocat i en part cremat que és com quedà durant els temps de guerra freda, imagine la desolació que sentirien els habitant de Dresde mirant les ruïnes.  M’horroritzà posar-me en el lloc dels habitants de la ciutat que constantment recordarien la guerra mirant les ferides.

        

Entrem. Que bonica! Destaquen els colors suaus, predominant el blanc, els marbres simulats i els fabulós orgue. A l’església se celebren misses i concerts d’orgue.  I també destaca l’enorme cúpula on es pot pujar.

En la mateixa plaça està l’estàtua icònica de Martin Luther King.

De l’església anem a buscar el carrer Augustusstrafe, és on està el mosaic, Fürstenzug, que no és com qualsevol: és el mosaic de porcellana més gran del món que s'hi troba a la intempèrie.

Sortosament es va salvar dels bombardejos del febrer de 1945, només es van haver de canviar 200. Construït entre 1872 i 1876 és molt gran, fa 101m de llarg. Té  més de 24000 rajolets representant la desfilada dels Prínceps de la casa de Wettin  des del segle XII al XX. Hi ha al voltant de 100 personatges i només una dona.

El mosaic està en la paret nord de l’estable de la cort real que pertany a Residenzschloss. Anem cap a la plaça del palau.

Deixem a un costat el Sächsisches Ständehaus, que és un edifici construït  entre 1901 i 1907 per acollir el Landtag del Estat Lliure de Sajonia que té davant l’estàtua del rei Friedrich August I.

Estem davant del palau residencial de Dresde que es va construir a finals del segle XV en l’antic lloc d’una torre medieval. Actualment és un complex de museus comparat en alguna ocasió amb el Louvre per les joies que guarda, però va ser la  residència dels electors i reis de Sajonia des de 1458 fins 1918. Destruït en guerra per a la reconstrucció es va seguir l’arquitectura original del Renaixement.

La catedral de la Santíssima Trinitat de culte catòlic està tot just enfront. Era l’antiga església de la cort. La mirem per fora. És molt gran, la torre fa 83’5 metres d’alta i destaquen les balustrades. I de dins destaca per ser  panteó  de reis i prínceps. Hi està el cor d’August el Fort.

Palau i església estan connectats per un passadís. Així el rei ho tenia més fàcil per anar-hi.

Els monuments de Dresde estan tots junts, a cada pas ens bocabadem per la grandesa i majestuositat de cadascú. No hi ha treva, deixem un edifici magnífic i tot seguit en veiem altre igualment fabulós. Només eixir de l’església estem a una gran plaça, la plaça del Teatre.

 I és que hi és, Semper Opera House el teatre de l’opera més famós d’Alemanya on s’estrenaren en el seua temps obres de Wagner i Strauss que viviren a la ciutat en algun moment de la seua vida. Construït a meitat del segle XIX va patir un incendi, novament reconstruït, la guerra el va destrossar. Però es va reconstruir fent-lo idèntic fins l’últim detall al que hi havia abans. L’estàtua eqüestre  del rei Juan presideix la plaça.

El conjunt monumental de la plaça contribueix a que Dresde siga valorada des del passat per la seua grandiositat arquitectònica i artística. Fem una mirada. Quina meravella!. 

A l’altre costat de la plaça està el Palau Zwinger. Des de l’exterior no podem imaginar el que anem a trobar nomes creuar la porta d’entrada.

Traspassem la porta, l’escultura eqüestre del rei Juan està estratègicament col·locada per a que des de l’interior del palau es veja perfectament.

El Palau Zwinger és un antic palau barroc que actualment acull nombrosos museus i col·leccions d’art i ciència. Va ser construït  en el lloc on antigament hi havia una fortalesa, a principis del segle XVIII, per encàrrec d’August el Fort. Una mostra més d’opulència i poder. Originàriament era un hivernacle de cítrics, la qual cosa no és estany perquè era moda en les corts europees d’aquell temps.

Es pot passejar tranquil·lament pel seu pati i admirar l’arquitectura i les escultures plenes de detalls. Veig àngels, faunes i deesses. Hi I una imatge d’Hèrcules sostenint el món com una al·legoria d’August considerat l’Hèrcules de Sajonia.

O també es pot fer un descans al costat de les fonts escolant l’aigua, encara que els nombrosos turistes que volen fer-se foto siga un impediment per reposar tranquil·lament. No importa cal mirar sense presses tots els edificis que ho envolten i imaginar la vida que s’hi faria segles enrere. Quantes festes faria la realesa en estos patis! La Font té per nom  “el baño de las Ninfas”.

Sobre el balcó principal, en la porta d’eixida, està la Kronentor, la gran corona daurada que representa la corona de Polònia, corona per la qual el príncep elector es va convertir al catolicisme, donat que era protestant, només així va poder ser elegit rei. Crida l’atenció només entrar al pati.

Eixim del palau i li fem una ultima mirada a la porta amb la corona i a l’exterior de l’edifici.

A Dresde hi ha altres monuments, però el meu passeig s’acaba en este punt. Volíem anar a un mirador sobre el riu Elba, però no ho fem. Hi ha moltes obres amb andamis i grues que tapen la panoràmica que s’hi divisa. Així que, tal volta en altra ocasió ho puga fer.

Amb una última mirada de la ciutat ens acomiadem, i ho fem imaginant l’esplendor passat. Hi es veuen vaixells amb els qual es pot fer passeig per veure Dresde des del riu, és altra perspectiva interessant. També veiem el famós pont Augustusbrücke, pont també reconstruït en guerra i que va ser el primer en unir els dos costats de la ciutat.

Cert que el conjunt patrimonial és fabulós. Dresde va ser declarat  Patrimoni de la humanitat l’any 2004 per tots els monuments culturals que hi estaven des del segles XVIII i XIX però el títol li’l van llevar l’any 2009 per ignorar les objeccions per la construcció a 2 quilòmetres de la ciutat, d’un pont modern sobre el riu amb quatre carrils. Una construcció que li lleva la bonica panoràmica.

Es la segona vegada que expulsen un lloc del llistat  patrimoni de Lahumanitat, la primera va ser un santuari en  Oman.

QUADERN DE VIATGE, DRESDE, ALEMANYA, estiu 2019