Comence el passeig per un dels dos barris carismàtics de la ciutat... comence a descobrir l’essència del passat.
Després de temps sense poder viatjar per culpa del corona virus, per fi ho faig, la vacuna ens ha donat un respir i un poc de seguretat. Estic en León, ciutat banyada pel riu Duero, buscant paisatges, història, a més a més l’oratge amb frescoreta.
Així és, el primer que note és la diferència de temperatura, especialment a primeres hores del mati i quan comença la nit. Res a veure amb el calor xafogós que fa uns dies hem patit en tota Espanya i també a l’interior de la Comunitat Valenciana.
Hi ha moments que vaig al meu aire i altres que em deixe guiar escoltant explicacions que experts historiadors em donen. Una cosa complementa l’altra. El casc històric es visita a peu, els carrers són per a vianants, no hi ha cotxes. Això m’agrada.
Està clar que el més important de Lleó és la catedral, però abans d’arribar hi trobem al nostre pas altres llocs dignes de parar. Jo comence el meu recorregut pel barri anomenat Romàntic, davant d’una gran maqueta, un bon lloc per veure l’evolució arquitectònica que ha tingut la ciutat. Estem en la part que uneix el sector modern amb el casc històric.
Passem per l’ajuntament, a l’avinguda Orduño II, molt a prop de la plaça de Santo Domingo i alhora prop de la plaça San Marcelo. Està tot a un tir de pedra.
Comencem a trobar el sabor de Lleó, l’essència, i més quan anem a la plaça de San Isidoro i veiem alguns vestigis de la muralla romana…les muralles de Lleó són de les més antigues d’Espanya. Al llarg del recorregut per la ciutat en trobem més parts.
Estes muralles formen part de la basílica de San Isidoro, un gran monument format per diversos edificis que s’han anat construint en diferents èpoques.
Vull entrar-hi. Les meues companyes de viatge no, però jo ho faig a soles. Com no visitar el museu de San Isidoro on hi ha un panteó tan singular? Es tracta del panteó dels reis de Lleó, conegut com la capella sixtina de l’art romànic. Hi ha 11 reis i 12 reines. Hi entre per la porta del corder.
Una vegada dins, vaig directa al panteó. Després pararé l’atenció en la resta. I quan entre...em bocabade! Que bonic! Al panteó trobem grans capitells plens de símbols i diverses pintures que destaquen per bellesa i per la tècnica pictòrica al fresc. Hi estan les primeres representacions de Crist en l’art medieval. No es poden fer fotos, però jo li’n faig una a un cartell on s’hi veu clarament el panteó.
Una vegada fora del panteó done una volta al claustre romànic més antic d’Espanya.
I també done una volta per la planta alta on, entre panels informatius i altres coses… hi ha una que destaca. Parle del calze de Donya Urraca del qual es diu que és el Sant Grial, que rivalitza en veracitat amb el de València. Està ben protegit i no el deixen fotografiar.
Des de la planta alta es poden veure les muralles que abans havia vist a peu de carrer. És altra perspectiva diferent.
Val la pena pagar l’entrada, però he de dir que m’ha sabut a poc, m’he quedat amb ganes de més, tal volta esperava un panteó més gran.
L’entrada a l’església construïda al segle XI es gratuïta i s’entra per la porta del perdó, la dels peregrins.
He deixat per al final fer una ullada al pati de l’hotel Real col·legiata de san Isidoro que està tot just al costat de l’entrada al museu, i que té molt bona pinta.
Una vegada visitat San Isidoro, i ja amb les companyes que trobe fent-se una cervesa esperant-me, seguim caminat pel carrer Ruiz de Salazar cap a la plaça de San Marcelo on està la casa Botines,. Passe per l aporta del bar dels germans Quijano, La Lola. No entrem, ho deixe pendent per a la pròxima.
La Casa Botines és un dels símbols de Lleó i un dels tres palaus que Gaudi va construir a finals del segle XIX, fora de Catalunya. En la ciutat hi havia una gran representació catalana a finals del segle XIX motivada pels negocis. Gaudi estava vinculat a la província per l’amistat amb el bisbe d’Astorga Juan Bautista Grau i el mecenatge del comte Eusebi Gúell. Quan li manaren la construcció del palau de Lleó, Gaudi tenia 39 anys i ja tenia reconeguda fama. Fins i tot ja estava ideant la Sagrada família de Barcelona així que per a completar l’edifici lleonès va delegar en l’arquitecte Claudi Alsina que seguí fidelment les seues indicacions. El nom Casa botines ve pel magnat català Juan Homs y Botines que es va enriquir en la ciutat i va idear el projecte.
Són sis plantes, inclosos soterrani i àtic. A l’edifici es veu un sant Jordi i el drac, que va ser un afegit final que significà l’acabament definitiu.
Actualment acull exposicions permanents i temporals, un projecte cultural i artístic que es pot visitar. Cert que és una joia arquitectònica que transmet influències directes del neogòtic amb reminiscències del medievals i parts modernistes pròpies de l’autor. Destaquen les dos torres cilíndriques que li donen aspecte de palau de conte. Curiosament l’edifici es va construir només en 10 mesos entre 1891 i 1892. Tothom dubtava de la resistència. El temps ha donat la raó al creador i a les persones que el recolzaren.
Tot just enfront està el palau renaixentista de Los Guzmanes, actual seu de la diputació provincial. És un edifici del segle XVI que fou edificat sobre terrenys per on passava la muralla.
Continuem el recorregut per la calle Ancha que, partint de la plaça de Santo Domingo, uneix el palau de Gaudi amb la catedral. És un carrer comercial i té edificis modernistes de finals del segle XIX a un costat i altre. És el punt que divideix la ciutat en dos barris. El que ocupa el carrer és el barri romàntic i just a la dreta, mirant a la plaça de la catedral, està el barri húmedo on els carrers són estrets ben diferents i continua la zona comercial cada vegada més enfocada al turista.
Caminem pel carrer observant detalls i façanes.
Al final està la gran plaça de la Regla i la catedral.
Qui estant a Lleó i no s’ha fet foto davant de les lletres amb la catedral de fons? Construïda sobre unes antigues termes romanes als segle XIII, la catedral de Santa Maria de Regla és impressionant per fora i per dins. És una de les edificacions més perfectes del gòtic francès.
La mire i la remire, a unes hores i a altres, segons li done la llum del sol canvia, sempre impacta. Hi ha molts altres edificis religiosos, però la catedral és la gran estrella de la ciutat. S'ha de visitar.
Entrem-hi. Destaca el retaule de l’altar major, on està l’arqueta de san Froilán que guarda les seues relíquies, i la girola amb nou capelles i el mausoleu del rei Ordoño II de Lleó, fill d’Alfonso III el Magno, rei d’Astúries i de la reina Jimena d’Astúries.
Però les vidrieres...uff les vidrieres policromades d’origen medieval són una meravella. En l’interior formen un arc de Sant Marti quan toquen la llum solar. Enlluernen els centenars de metres de vidres de colors representant escenes o motius geomètrics o florals. Segons diuen en són 737 en tota la superfície de l’edifici de 1800 metres quadrats. Començaren a fer-se al segle XIII i el treball es prolongà durant centenars d’anys. Les vidrieres de la catedral són especials.
És un deler per a la vista observar-les amb deteniment, i així entendre el que transmeten i han transmès al llarg dels segles. A més a més, de la gran bellesa, conèixer com les feren i l’esforç actual de restauració i manteniment, encara fa que s’aprecien més. Tot ho se quan escolte les explicacions que una bona guia ens conta i de debó que em deixa bocabada pel gran treball que suposa. Són realment obres d’art.
Continuarà...en LEON IIPART: el barri Humedo i altres monumnets dels afores
QUADERN DE VIATGE, LLEÓ estiu 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada