VALÈNCIA: BASÍLICA DE LA MARE DE DEU DELS DESEMPARATS

 És la casa de la patrona valenciana, hi va la gent per visitar-la o venerar-la.

La Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats és visita obligada quan es fa recorregut turístic per València. Hi està, sobre el que era la valentia romana, exactament sobre l’antic foro. De fet a la façana principal hi ha cinc lloses que no són més que làpides, monuments funeraris de l’època romana reutilitzat en la constricció inicial.

És una visita que complementa la de la Catedral, que he mostrat fer fora i per dins i el famós Micalet. Però ella soles té importància, perquè té significat especial per als valencians. Generalment entre quan passe per davant de l’edifici, perquè esta capella barroca té magnetisme, és acollidora i m’agrada parar-me a mirar tant de detall.

És la casa de la “geperudeta”, la patrona dels valencians des de la seua inauguració l’any 1667, costejada per la ciutat i els confrares que promovien maneres d’aconseguir diners per subvencionar les despeses, que no foren poques. La Verge té gepa perquè diuen que era una estàtua jacent, i és el motiu que tinga el cap inclinat cap avant, en la posició inicial el cap estaria damunt d’algun coixí.

L’origen de la imatge de la "Nostra Dona Santa María dels Ignocents", es remunta al segle XV, i estava protegida per una confraria. Des dels inicis va tindre diversos emplaçaments o capelles on la gent anava a venera-la. Però com la devoció era cada vegada major es va fer necessari la creació d’un lloc amb millors condicions, un lloc adequat per a rebre als nombrosos fidels que s’adreçaven a la Verge demanant ajuda i protecció. Sobre tot el nombre de fidels augmentà quan va arribar la pesta a València, l’any 1647, que va provocar al voltant de 18000 víctimes. Va ser una època en la que la mirada de tothom sempre estava en la mare de Déu protectora, que ja era considerada la mare de tots el valencians. 

Així la primera pedra es col·locà l’any 1652 i començà la construcció i les obres s’enllestiren en 1666. Va ser el primer temple que no s’erigia sobre altre edifici anterior, sinó sobre els terrenys de la vivenda particular del que fora l’arcediano major de la catedral. El mateix any ja fou hi traslladada la Mare de Déu des de l’últim lloc on s’hi trobava, la catedral, i l’any següent s’inaugura i el lloc es va convertir en centre de la vida religiosa dels valencians.

Ostenta el títol de basílica des de 1948 durant el pontifici de Pio XII I fou  declarada monument històric artístic nacional el 5 de juny de 1981.

Observem les façanes i les portes d’entrada. Primer la façana principal, la que cau a la plaça la Verge. Té dos portades bessones decorades amb columnes, un balcó  i un escut de la confraria de la mare de Deu dels Desemparats, una creu amb dos xiquets innocents als peus. L’escut hi és des de 1780. Entre porta i porta hi ha altre balconet decorat amb un relleu de 1560 que representa a la Verge. Completa en conjunt, una tercera porta a la part esquerra que fou tapiada i dissimulada amb una finestra. També s’obrin en esta façana uns balcons que corresponen al pis superior. La decoració és entre barroca i neoclàssica. En els baixos de la façana veiem les lapides funeràries romanes del les quals parlava abans.

Hi ha altra porta lateral que enfronta a la catedral, esta façana està unida a la Catedral  per mig de l’arc creat en 1660. A la porta hi ha dos finestretes amb reixa a través de les quals es pot veure l’interior de la Basilica quan esta tancada, especialment es veu la Verge il·luminada en l’Altar.

La façana que dona a la plaça de l’Almoina és similar a la principal però amb menys decoració. La decoració més cridanera és el gran panell de la Verge. Només hi ha una porta d’entrada. Tot just al costat està  la porta d’entrada al museu Mariano del la basílica, que deixem per a altra vegada.

Una vegada dins del recinte religiós trobem un lloc acollidor en el que destaca la cúpula de planta ovalada de quasi 19 metres d’ampla, decorada amb frescos d’Antonio Palomino, que era el pintor de Camara del rei Carlos II. És un magnífic conjunt pictòric amb 75 personatges identificables i cors d’àngels. Les pintures representen la gloria de la santíssima trinitat i la Verge intercessora suplicant pels desemparats. En realitat és una falsa volta construïda per a acollir els frescos del pintor. I entre la falsa volta i el sostre original hi ha un espai lliure. En l’anell inferior de la cúpula simula una decoració arquitectònica que emmarca set finestres reals.

En 2003 el frescos es van restaurar. I és que tot és poc per a la casa de la Mare de Déu i la basílica, al llarg dels segles s’anà ampliant amb capelles, ornamentacions  i millores.

La capella i l’Altar Major amb el retaule i la Verge presidint es esplendorós, és el tercer que ha acollit a la mare de Déu, el que veiem  hi ha marbres valencians però també hi ha de  Gènova, el verd, o de Carraca, el blanc. Flanquejant l’Altar Major i custodiant la Mare de Déu, estan les escultures de sant Vicent Màrtir, patró de València, i sant Vicent ferrer, patró de la comunitat valenciana.

La imatge de la Verge per mig d’un mecanisme gira cap al camarí situat tot just darrere i que es accessible per poder ser venerada per una escala  lateral de marbre. Cal parar l’atenció també a la taula eucarística.

Als peus de l’Altar Major hi ha dos làpides sepulcrals, enmig està la del cardenal Juan Bautista Benlloch, que va ser un gran benefactor  i a la dreta la del cardenal Ricardo Maria Carles y Gordó.

La veritat és que per moltes vegades que entre mai em canse de mirar detalls, decoració, quadres o conjunts escultòrics. Hi ha tant! M’agrada observar el púlpit i la coberta,  adossat a una paret i fet amb fusta treballada en daurat i policromada imitant el marbre.

I els set balcons o tribunes decorats amb columnes d’estuc semblant marbre. Ai estos balcons! Quina peculiaritat! Quan els veig pense que en lloc de ser un edifici religiós sembla un teatre i que els balcons són els punts des d’on les classes privilegiades poden veure millor l’espectacle. Però no, no és cap teatre, és la basílica de la Patrona valenciana. En la tribuna central que enfronta l’altar major se situa l’orgue.

Parem l’atenció en les capelles laterals, la del santíssim Crist del feliz transito a la gloria conegut com el Cristo de la coveta,  la de san Jose i la dels sagrario o de la comunió. Hi ha molts quadres a les parets, vidrieres i escultures...hi ha tant que mirar. Es nota que es una casa decorada mimant cada detall, es nota la petjada de l’estima de cada feligrès que hi entra i parla amb la verge, demanant o donat les gràcies.

Tinc una amiga que es casà en este lloc tan bonic i recorde la màgia que s’hi respirava en l’ambient, l’espiritualitat envoltada de bellesa, amor i alegria per l’esdeveniment. Si la basílica és bonica per observar l’art, done fe que més ho és quan està complint les seues funcions religioses.

 QUADERN DE VIATGE, hivern 2020