En Bueu hi ha un interessant museu que explica la conquista del mar i l’explotació dels seus recursos. Completa la visió maritima d'esta terra on el mar ha estat i és fonamental.
Estem en el tercer dia de creuer, hem visitat l’illa Ons i després de dinar anem a Bueu, una vil·la marinera amb encant de la que coneixerem el port i el museu Massó. Les aigües estan tranquil·les i el dinar està molt bo. Sense quasi adonar-nos-en arribem a Bueu i desembarquem.
Tot seguit anem al museu, no està molt allunyat del port.
Consta de dos plantes, comencem per la de dalt. És un museu on s’ajunta el patrimoni marítim i l’industrial amb la idea del col·leccionisme del passat. Està instal·lat en l’antiga fàbrica conservera Massó Hermanos SA, una de les més importants en l’àmbit conserver de Galicia. El museu no ocupava l’espai actual, però a finals de la dècada de 1990, la crisi conservera comportà el tancament i en 1993, la Xunta de Galicia comprà la col·lecció museística i una part de l’antiga fàbrica. En 2002 el museu s’obrí com institució pública.
Quan en 1994 la fàbrica i el museu fou adquirit per la Xunta de Galicia, el museu s’amplià per tal de donar al públic una visió més completa de l’activitat pesquera gallega. El museu parteix del legat de la família Massó, amb el qual s’explica l’explotació dels recursos del mar i a més es complementa amb altres objectes que ens fan entendre el gran fet que fou la conquista del mar.
A la sala de dalt hi ha instruments de navegació, astronomia i cartografia. Una part important, unes dues-centes peces d’esta secció, procedeixen de la col·lecció personal d’antiguitats nàutiques d’Antonio Rama, un gran col·leccionista, a més de reporter gràfic que treballà per a la televisió gallega. Rama Laguna va fer donació a la Xunta de Galicia de molt: hi ha peces sobre el sistema de comunicació a traves de senyals acústiques, xiulets de vapor, sirenes de boira...la llista és llarga.. També aportà la tecnologia emprada durant les guerres mundials.
El pare fundador de l’empresa Massó, Salvador Massó, arribà a Galicia procedent de la costa de Girona on tenia una conservera. Decidí canviar el Mediterrani per l’Atlàntic i en 1816 fundà un magatzem de saladura en Bueu. En 1880 es constituirien com a companyia junt a una empresa francesa. En 1883 Salvador i els fills decidiren canviar la tècniques de saladura a conserva. Al principi només es conservava la sardina, però els Massó, amb visió emprenedora, se n’adonaren que podien també conservar altres espècies.
Al museu hi ha una vitrina amb elements especials de la família, dels que es guarden amb cura. La família fou important per a Galicia, amb molta influència i es relacionaven amb personalitats. Els orígens del museu es remunten a principis del segle XX, a 1928 el famós inventor de la radiotransmissió Guillermo Marconi visità la fàbrica i va veure que al domicili familiar dels amos hi havia un gran assortiment d’instruments de navegació i transmissió, que a ell li interessaven tant. També hi havia documents i llibres antics, objectes curiosos, maquetes de vaixells antics…es quedà bocabadat i plantejà la idea del museu als germans Massó, Gaspar i Jose Maria. I així naixia en 1932 en la planta alta de l’antic edifici el museu que estem visitant. És un fet rellevant, que Marconi, un dels impulsors de la telegrafia i la radiotelegrafia, al que sovint se li atribueix la invenció de la radio, estigués diverses vegades en Galicia i conegués als germans Massó ja en l’any 1909. La noticia de l’arribada de Marconi a Galicia amb el seu vaixell Electra, està publicada en alguns periòdics gallecs de l’epoca.
Una escultura, un mascaró de proa representant a San Telmo, el patró dels navegants, ocupa un lloc preferent en la sala.
Hi ha maquetes d’embarcacions artesanals amb història com el Santa Maria, que arribà a Amèrica.
I llibres incunables, importants per a la història de la navegació mundial. Hi ha documents variats i alguns sobre esclavitud que bocabaden pel contingut.
Tot seguit anem a la planta baixa, és la dedicada a la conservera i també hi ha objectes de la indústria que va precedir la conserva, la saladura, en 1889. La segona generació dissenyà uns llauna d’obertura fàcil, el que demostra que no només els preocuparen del contingut, l’exterior era important i apostaren per llaunes en color que donaven informació del que hi havia a l’interior. La societat amb els francesos, acabà en dissolució. L’empresa podia funcionar sense socis.
La fàbrica no parà de facturar ni durant les guerres. Aconseguiren molt de capital amb totes les marques de productes que envasaven, capital que invertiren en altres empreses i mampreses com la construcció de vaixells a vapor i motor d’explosió. Els Massó sempre tenien en ment mampreses.
Els Massó viatjaven per tot el món per agafar noves idees i modernitzar les instal·lacions o la producció. Sobre la dècada de 1930 l’empresa tenia al voltant de 600 dones i 100 homes. Les dones entraven d’adolescents quasi xiquetes, com es veu a les fotografies de les parets. Aprenien l’ofici de les més majors. La fàbrica anà creixent i es quedà menuda, per la qual cosa en 1937 s’inicià la construcció d una nova en Cangas do Morrazo que amb el anys, acabà tancant-se.
De tot el que em conten sobre el museu hi ha una història d’una dona que m’agrada molt. És tracta d’Ana Maria Soto Landeira, que fou una persona important en la fàbrica i en Galícia per ser la primera assistenta social que va treballar en Galícia. La família Massó la contractà per a treballar en les seues fàbriques, atenent al personal i a les famílies. Gràcies a ella, a la fàbrica s’instal·là guarderia i la higiene millorà, també l’alimentació dels xiquets. Soto també gestionà nombroses beques d’estudi per als fills d’empleats. I estava pendent que el servei mèdic atengués les necessitats. A museu veiem un aparador de la clínica de la fàbrica. L'assistència mèdica a la mateixa fàbrica va ser una de les mesures innovadores que els propietaris de la fàbrica van introduir a principis del segle XX, inicialment amb un metge i després amb la incorporació de personal auxiliar. Com que la majoria de les empleades eren dones, moltes d'elles treballaven durant els embarassos pràcticament fins al moment del part, perquè sabien que podien rebre assistència en el moment del part al mateix lloc on estaven treballant.
Al museu hi ha una part dedicada a la indústria balenera.
En 1955 la societat Massó Hermanos junt a altres fundaren la factoria de Balea per a portar endavant la indústria balenera. Tenien la planta en Cangas de Morrazo, molt prop de la fàbrica conservera. En 1964 la firma Massó aconseguí llicencia pròpia. Anys després es fusionarien ambdues empreses. La pesca dels cetacis era d’abril a octubre.
M’ha resultat curiós veure l’arpó tan gran!
I saber sobre l’àmbar gris que es trau de l’intestí de la balena.
I adonar-me’n que de la balena, com del porc, s’aprofita tot.
Tot ha estat molt interessant però en especial ressalte la política social de l’empresa, digna d’exemple. I pensant amb l’assistenta social i el seu paper tan important en les fàbriques ens dirigim al port a agafar el nostre vaixell.
TERCER DIA DE CREUER: Portonovo-Illes Ons-museu conservera Masso en Bueu-Portonovo-Ermita Nuestra Señora de la Lanzada
PRIMER DIA DE CREUER: -Illa Sávora- Llotja de Ribeira- Illa da Toxa.
SEGON DIA DE CREUER: Ria Arousa-Casa de Valle Inclan- Exposició Mar de Boiro-Ria Arousa- Santiago de Compostela I part i II part.
QUADERN DE VIATGE,
mini creuer RIES BAIXES, ESTIU 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada