RACÓ VIATGER de Mariló: COMBARRO: RIA DE PONTEVEDRA, mini creuer per Rias Baixas, (Galicia)

dissabte, 18 de maig del 2024

COMBARRO: RIA DE PONTEVEDRA, mini creuer per Rias Baixas, (Galicia)

En Combarro trobem cruzeiros, cases marineres i especialment horreos... és un poble únic perquè manté intacta l’estructura urbanística i l’estil arquitectònic dels segles XVIII i XIX.

Des de Pontevedra, en vaixell anem al port de Combarro, anem a visitar un dels pobles més característics de Galícia. Mentre dinem, a través de la finestra veiem l’illa de Tambo, ja la vam veure de camí a Pontevedra. De nou observem l’espessor vegetal i el far. Però està vegada a més a més, tot just davant, trobem una estampa que mostra essència marinera gallega: són les dones mariscadores en plena feina. Primer en veiem unes poques, però mes avant...hi ha moltes...sempre dones, sempre ajupides... imagine la duresa de la tasca diària.

Ja arribem al port...

Desembarquem. Combarro és un poble pintoresc amb encant, segons diuen, dels més bonics de Galicia, un poble típic tradicional pesquer. Comencem el passeig en una gran plaça al costat del port. Veiem els primers horreos. Són generalment de planta rectangular i estan construïts sobre pilars que els eleven per a evitar l’accés de rates o altres animals a l’interior. Per a la mateixa finalitat al final del pilar hi ha una roda. La rata que volia pujar i entrar, hi trobava impediment per avançar.

Tres són els aspectes que caracteritzen Combarro: els set cruceiros, alguns amb un xicotet altar de pedra enfront, les cases “ mariñeiras” o les porxades sota els balcons que en moltes casos són de pedra, i especialment els nombrosos hórreos. Tot ho trobem en un casc històric menut format essencialment per dos carrers. Hi ha molta gent. Molts turistes venen atrets per la fama de tipisme del poble.

Combarro és essència en quant a arquitectura rural gallega, de fet manté intacta l’estructura urbanística i l’estil arquitectònic dels segles XVIII i XIX. Hi ha moltes cases rehabilitades amb gust i encert, moltes plantes baixes són hui en dia comerços, i antigament era on es guardaven els utensilis de mar o ferramentes o llenya. Les cases de pedra pertanyien a famílies mes riques, la fusta també s’utilitzava per a la construcció. Les cases dels pescadors es pintaven de colors cridaners per a reconèixer-les des del mar. Abans tenien una vida senzilla, dedicada solament al mar...tothom es coneixia i hi havia confiança, les portes sempre estaven obertes perquè no hi havia por a la delinqüència...

Hi ha carrers que baixen a la ria, també veiem la ria mirant a traves de l’espai que hi ha entre casa i casa. I entre casa i casa també veiem la part de darrere d’alguns hórreos. Hi ha més de 30 en primera línia de mar, que denoten la convivència de l’activitat agrícola i granadera amb la marinera en el passat, i altres 30 més per la localitat. Els horreos s’usaven com graner o rebost tan els pobles de Galicia com en Astúries, en Combarro també s’usaven com magatzem per a traslladar coses des de la barques que circulaven per les ries que en marea alta arribaven fins a les portes.

Parem davant d’un cruzeiro de granit que hi ha en la part baixa. De cruzeiros, no només en veiem en Galícia també hi ha en Portugal, Irlanda o en la Bretanya francesa. El que tenim davant té una plataforma quadrangular de dos graons i pedestal cúbic. Té una figura de la Mare de Déu coronada amb el Nen sobre un pedestal, a l'anvers. i a l'anvers presenta Crist Crucificat amb tres claus i mans obertes. Des d’este punt, les vistes són precioses, malgrat les grues que estan fent tasques de condicionament de la platja. Tot és necessari i s’ha de fer quan la marea està baixa! Després, quan arribem a l’altre extrem, baixarem a la platja.

Me n’he adonat d’una curiositat que he vist en molts cruzeiros de Combarro i en este també. La figura de la Verge que hi ha a les creus està orientada al mar, mentre que la figura del Crist està en direcció oposada.

El millor és perdre’s pels carrerons intentant evitar el llocs amb més gent, que són just els que tenen les botigues.

Antigament els hórreos es construïen amb canyes i palla, però després es construïren amb pedra i fusta, la qual cosa ha permès que es conserven en l’actualitat. El granit s’utilitzà molt en Combarro, a més també per als cruzeiros i per a les cases i les balcons.

Seguint un dels carrers, s’arriba a l’antic i menut moll que ara està ple de restaurants. Des de fa vint anys a ara ha augmentat la quantitat de tendes i restaurants. Tot està més preparat per a rebre el visitant. Així i tot, val la pena conèixer Combarro…Fa vint anys, com ara, ja em va encisar l’ambient mariner que s’hi respirava.

Combarro també destaca per les cases construïdes sobre la pròpia roca guanyant terreny.

I acabem en la platja del Padron des d’on trobem una de les més boniques panoràmiques de Combarro, és on estan els hórreos que miren el mar. Esta panoràmica canvia si hi ha marea alta o baixa.

La vida de Combarro passa lentament. Veig com la gent de més edat, baixa a esta part més allunyada de les tendes o restaurants i es dedica a mirar els treballs que estan fent en la platja. Veig una dona que els pregunta com van les obres i els homes carregats d'experència, fan un resum del que creuen està passant i acaben dient que ” as obras avanzan pouco”...

Combarro és història testimoniada per les places, fonts, cruzeiros, hórreos...per la pedra emprada en la construcció, per les barques abandonades i les aus que les envolten... per la platja que canvia segons la marea..i especialment pels habitants que ja estan un poc cansats de la invasió turística....I és que malauradament algunes persones tenen poc mirament i no se n’adonen que Combarro no és un poble-museu sense vida, en les cases viu gent que no està de vacances...que necessiten pau i tranquil·litat per seguir vivint cada dia.