La capella sixtina de l’est, com se l’anomena, m’ha semblant fascinant, tan
per fora com per dins, mai havia vist una cosa semblant.
Estem fent una ruta per Romania. Hem visitat la capital, el seu parlament i el casc vell, hem anat a Sinaia, al monestir i al castell de Peles, hem estat a la fortalesa de Prejmer, la monestir Izvorul, al llac Roig i a les goles de Bicaz. He estat a Piatra Neamt i també al monestir d'Agapia. hui toca altre monestir especial: el de Voronet.
El nacionalisme romanès es va forjar amb la figura important per al país d’Esteban el Grande que va viure des de 1457 fins a 1504 en lluita contra l’enemic otomà. Sota els seu regnat la regió de Moldàvia va veure i viure uns dels períodes més pròspers de la història. El sobirà va afavorir totes les activitats i les arts i el comerç van prosperar. En la lluita contra l’enemic religiós, per afavorir la fe va fer construir santuaris, esglésies i monestirs per tot arreu. Gràcies a ell i al seu fill il·legítim Petru Rares 1527-1546, fruit de la seua relació amb una campesina, nasqueren els monestirs més fascinants de tota Europa.. els més importants són cinc i Voronet és un d’ells.
El nacionalisme romanès es va forjar amb la figura important per al país d’Esteban el Grande que va viure des de 1457 fins a 1504 en lluita contra l’enemic otomà. Sota els seu regnat la regió de Moldàvia va veure i viure uns dels períodes més pròspers de la història. El sobirà va afavorir totes les activitats i les arts i el comerç van prosperar. En la lluita contra l’enemic religiós, per afavorir la fe va fer construir santuaris, esglésies i monestirs per tot arreu. Gràcies a ell i al seu fill il·legítim Petru Rares 1527-1546, fruit de la seua relació amb una campesina, nasqueren els monestirs més fascinants de tota Europa.. els més importants són cinc i Voronet és un d’ells.
Per arribar a l’entrada de Voronet, s’ha de
passar per un carrer ple de tendes. Saben que és lloc turístic i s’aprofiten.
En certa manera ens ve bé “perdre” un poc de temps abans d’entrar al monestir,
perquè són hores d’oficis religiosos, si
esperem un poc podrem entrar dins sense allau de gent. A les paradetes venen de
tot, com en altres llocs, tanmateix cada part de Romania té la seua especialitat
i tal volta hi ha objectes que hi ha en un lloc i no en altre.
En esta zona són típics els ous
pintats després d’haver-los buidat. Un xic molt simpàtic ens explica com ho fa
i cert que és una tasca minuciosa i delicada.
 |
Tambè són tipics els anomenats
“ulls de gat” que són diminutes finestres eliptiques que sobreeixen de les
teulades. Donem llum a graners. El nom simbolitza l’ull que tot ho veu. Per esta zona en veiem moltes.
Diuen que és el més
impressionant de tots els monestirs amb pintures exteriors. Jo encara no puc comparar
perquè per a mi és el primer. Voronet és del segle XV, conten que Esteban el Grande el va
construir per una promesa, hi va anar a demanar consell sobre una guerra contra
els turcs a Daniel l’Eremita. Com va guanyar la lluita, en agraïment i per
complir el que va prometre, el va construir l’any 1488 i en només quatre mesos.
A Voronet predomina un color
únic, blau ceruli que s’aconsegueix de
lapislàtzuli. És un blau que segons es mire o segons la llum, o segons passa el
temps trau una tonalitat diferent: més verdosa, o més blavosa.
L’objectiu d’estes obres
artístiques era pràctic: mantenir l’esperit religiós viu, així, els habitants tenien sempre davant dels ulls
el llibre bíblic. Els artistes eren majoritàriament anònims i dibuixaven
escenaris de la zona. L’art es va cenyir al canons bizantins però amb realitat
local, la fe va passar a un fet nacional. La regió es va plasmar als frescos
com la pàtria cristiana amenaçada pels turcs.
És de ressaltar l’estat de
conservació dels frescos, han suportat durant segles vents pluges i sol. En
este monestir, com en els altres de la zona, es va emprar una tècnica poc
coneguda, l’únic que se sap és que la cal permaneixia durant tres anys en unes
fosses plenes d’aigua i que cada dia se li llevava la fina capa que es formava
a la superfície.
Hi ha milers de frescos pintats
dins i fora que fan promeses de redempció i advertències sobre la condemna
eterna. Són per educar als fidels analfabets sobre la doctrina ortodoxa. És la bíblia
per a pobres, són imatges exemples perfecte de l’estètica bizantina de la baixa
edat mitjana amb folklore local, art mitologia i referències històriques dels turcs,
de les batalles guanyades i les perdudes.
Tot el que està representat al
monestir té valor pictòric, artístic i didàctic però tal volta són les pintures
que conten el judici final les més extraordinàries. Sembla la capella Sixtina.
Nicoleta, la guia que ens acompanya sap de què parla, té molta experiència i
cada explicació em deixa sense paraules, és un goig escoltar de mà d’una
experta cada imatge, cada detall, cada història relatada...
Hi ha un lateral més deteriorat,
el del nord.
Entrem dins, la decoració interior és igualment interessant. L’església té, com totes les que hem vist
fins ara, un atri, nau i l’altar amb un iconostasi i no hi ha cap part per
pintar. Podríem estar hores i hores contempant les images perquè fan efecte
iman.
En acabar fem
ullada al cementeri, però ràpida.
I ja a
l’exterior, uns carros de cavalls estan esperant als possibles turistes per
portar-los a altre monestir de la zona.
QUADERN DE
VIATGE, ROMANIA, estiu 2018
Tot lo que publiques es presios
ResponEliminaGràcies.
Elimina